L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha analitzat 32 marques de tonyina en llauna presents als supermercats espanyols i ha detectat diferències rellevants entre productes. Tot i que el balanç general és positiu, l’informe assenyala algunes marques que no destaquen ni per qualitat ni per relació qualitat-preu i que, si es vol cuidar la salut, convé evitar.
La tonyina en conserva és un bàsic a moltes llars per la seva comoditat, versatilitat i aportació nutricional. Ara bé, l’estudi confirma que no totes les llaunes ofereixen el mateix nivell de qualitat, ni pel que fa al contingut real de peix ni a aspectes clau com la sal o la frescor.
L’estudi ha inclòs tonyina en oli d’oliva i en oli de gira-sol, avaluant criteris com la proporció de peix respecte al líquid de cobertura, el nivell de sal, la presència d’histamina i mercuri, la textura, el sabor i la veracitat de l’etiquetatge. També s’han tingut en compte defectes com el peix excessivament esmicolat o la presència de múscul vermell.
Qualitat general acceptable, amb matisos
En termes globals, la majoria de marques compleixen els estàndards de seguretat alimentària. Els nivells d’histamina i mercuri es mantenen molt per sota dels límits legals i, en general, l’origen del peix i el tipus d’oli coincideixen amb el que declara l’envàs. Tot i això, hi ha diferències notables que afecten tant el gust com l’interès nutricional del producte.
Un dels aspectes més preocupants és el contingut de sal. Segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, un producte es considera alt en sal si supera l’1,25%. La mitjana de les llaunes analitzades és de l’1,04%, però algunes marques se situen clarament per sobre, fet que pot ser problemàtic per a persones amb hipertensió o que han de controlar el sodi.
Preu i qualitat no sempre van junts
L’OCU també destaca que algunes marques econòmiques ofereixen una qualitat igual o superior a d’altres de més cares. En aquest sentit, algunes opcions de marca blanca obtenen molt bones puntuacions sense superar els 15 euros el quilo, demostrant que pagar més no sempre garanteix un millor producte.
Les marques pitjor valorades
Tot i els bons resultats globals, l’estudi identifica algunes marques amb puntuacions baixes:
– Cabo de Peñas (oli eco), penalitzada per un contingut elevat de sal i un preu alt en relació amb la qualitat.
– Conserves Ortiz (AOVE eco), amb una valoració inferior per excés de sal i aspectes d’etiquetatge, tot i no presentar grans defectes organolèptics.
– Carrefour (pack vertical en oli de gira-sol), la pitjor valorada en aquesta categoria per problemes de degustació i qualitat, malgrat un preu competitiu.
L’informe conclou que, encara que la majoria de tonyines en llauna són segures, cal fixar-se en detalls com el percentatge de sal, la proporció real de peix i la relació qualitat-preu. Evitar les marques amb pitjors puntuacions i llegir amb atenció les etiquetes ajuda a prendre decisions més informades i a incorporar aquest aliment a la dieta amb més garanties de qualitat i salut.
