Un projecte impulsat per l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva i la Fundació Valenciana de Agricultura i Medi Ambient ha confirmat que incrementar la ingesta de cítrics és capaç de modificar de manera notable l’expressió del genoma. L’estudi, presentat a la seu d’AVA-Asaja, obre la porta a noves investigacions que ajudin a entendre quins beneficis específics poden aportar la taronja i la mandarina a la salut humana a través de rutes moleculars concretes.
La nutrigenòmica estudia com els nutrients interaccionen amb el nostre ADN i influeixen en l’equilibri entre salut i malaltia. En aquesta línia, el projecte ha demostrat que els cítrics valencians tenen un impacte real sobre processos cel·lulars essencials.
Canvis en gens i proteïnes en diversos òrgans
Els investigadors han comprovat que dietes suplementades amb taronja o mandarina modulen significativament els nivells d’expressió de molts gens i proteïnes en teixits com el cervell, el fetge, el ronyó, el múscul esquelètic, el cor i el teixit adipós. Tot i que els marcadors fisiològics dels ratolins no mostraven canvis aparentment visibles, els resultats òmics evidenciaven alteracions moleculars rellevants.
Una de les troballes més destacades és que la mandarina provoca una resposta molt més intensa que la taronja en gairebé tots els òrgans analitzats. El motiu podria ser la major concentració d’alcaloides i flavonoides bioactius detectats al seu pinso, com la sinefrina o la naringenina.
Què revelen les primeres anàlisis del cor i el cervell?
En el cas del cor, s’han observat correlacions positives en gens relacionats amb la respiració cel·lular, la funció mitocondrial i la resposta a l’estrès oxidatiu, així com una reducció del biomarcador TGF-B, sovint elevat en diferents tipus de càncer. Aquests resultats apunten a un possible efecte cardioprotector.
Pel que fa al cervell, s’han identificat canvis en gens vinculats al control del ritme circadiari, un mecanisme clau per al bon funcionament metabòlic i cognitiu. Tot i això, els científics remarquen que calen estudis addicionals per determinar la rellevància fisiològica d’aquests canvis.
Un camp prometedor que necessita validació
Els equips de bioinformàtica de la UPV han aplicat tècniques d’anàlisi òmica i ‘machine learning’ per detectar patrons moleculars que passen desapercebuts amb els mètodes convencionals. La combinació d’ambdues estratègies ofereix una base sòlida per identificar gens sensibles a intervencions nutricionals i avançar cap a una nutrigenòmica de precisió.
Tot i el caràcter prometedor dels resultats, els investigadors demanen prudència, ja que les conclusions s’han obtingut a partir d’un nombre reduït d’animals. Els estudis futurs hauran de validar si aquests efectes es poden traslladar a humans i quines implicacions podrien tenir sobre la salut.
