Durant la guerra i la postguerra, l’alimentació estava marcada per la fam i la manca de productes bàsics. Les terres abandonades, la joventut al front i el racionament feien que cada àpat fos un exercici d’enginy. Els avantpassats menjaven el que podien aconseguir: fruits silvestres, verdures de l’hort i ingredients humils que, sovint, servien per enganyar el cos i la ment. Avui, en canvi, molts d’aquells plats han estat revaloritzats i formen part de cartes de restaurants que busquen autenticitat i tradició.
Un dels aliments més simbòlics és el pa negre, elaborat amb farines integrals i cereals menys refinats. Allò que abans era fruit de la necessitat -aprofitar parts del gra que s’acostumaven a donar als animals— és avui un producte apreciat dins la cuina saludable. Avena, segó i farines completes són ara ingredients habituals en forns i restaurants, mentre que en temps de guerra representaven un recurs per sobreviure.
Els falsos calamars: un engany convertit en moda
Un altre exemple d’aquesta transformació és el substitut dels calamars a la romana. En un temps en què el peix fresc era difícil d’obtenir, moltes llars preparaven cèrcols de ceba arrebossats, que imitaven textura i aparença dels calamars. Allò que havia nascut com una solució d’emergència ha esdevingut un clàssic global: avui es fan servir com a tapa, com a acompanyament i fins i tot com a street food, presents en milers de restaurants del món.
Recepta dels cèrcols de ceba que recorden la postguerra
Ingredients:
Cebes grans, farina, ou, cervesa negra, llevat químic, paprika, all en pols, sal, pebre i oli d’oliva.
Elaboració:
Cal tallar la ceba en rodanxes gruixudes, preparar una massa amb farina, espècies, ou i cervesa, i deixar-la reposar a la nevera juntament amb els aros. Després només cal enfarinar lleugerament cada cèrcol, submergir-lo en la massa i fregir-lo en oli ben calent fins que quedi daurat. Amanides amb maionesa o quètxup, són un aperitiu senzill i sorprenentment deliciós.
Aquests plats testimonien un temps en què la cuina era pura supervivència. Però també mostren com la gastronomia actual recupera sabors de sempre i els transforma en propostes creatives. Allò que va néixer de la precarietat és avui un record culinari que es reinventa i torna a tenir vida pròpia a les cartes de restaurants d’arreu del país.
