Un estudi publicat a la revista The BMJ ha tornat a posar sota el focus els conservants alimentaris, uns additius molt utilitzats en productes industrials per allargar-ne la vida útil. La recerca, realitzada a França, ha observat que una ingesta més elevada de determinats conservants s’associa amb un increment lleu del risc de desenvolupar càncer, un fet que podria tenir implicacions rellevants per a la salut pública pel seu ús generalitzat.
Els autors insisteixen que cal continuar investigant, però consideren que aquestes dades haurien de portar a revisar les normatives que regulen aquests additius per garantir una millor protecció del consumidor.
Com s’ha fet l’estudi
L’anàlisi s’ha basat en la cohort NutriNet-Santé, que recull informació dietètica i sanitària de llarg termini. En concret, s’han seguit 105.260 persones de 15 anys o més, amb una edat mitjana de 42 anys, durant uns 7,5 anys de mitjana. Cap d’elles tenia càncer a l’inici de l’estudi.
Els participants van completar registres detallats de 24 hores sobre el que menjaven, incloent-hi marques comercials, entre 2009 i 2023. A través de qüestionaris de salut i registres mèdics oficials, es van identificar els nous casos de càncer fins al desembre de 2023.
Durant el seguiment, es van diagnosticar 4.226 casos de càncer, entre els quals 1.208 de mama, 508 de pròstata i 352 de còlon i recte.
Quins conservants s’han analitzat
Els investigadors van estudiar 17 conservants diferents, com l’àcid cítric, els sulfits, el nitrit de sodi, el sorbat de potassi, el nitrat de potassi o els eritorbats. Aquests es van agrupar en dos grans blocs: conservants no antioxidants, que frenen el creixement microbià o el deteriorament químic, i antioxidants, que eviten l’oxidació dels aliments.
En termes globals, no es va trobar una relació clara entre el consum total de conservants i el risc de càncer. De fet, 11 dels 17 additius analitzats no van mostrar cap associació amb la incidència de tumors.
On sí que s’han vist associacions
Tot i això, alguns conservants concrets sí que es van vincular a un augment del risc. Entre els no antioxidants, el sorbat de potassi, els sulfits, el nitrit de sodi, el nitrat de potassi i l’àcid acètic es van associar a una incidència més elevada de càncer.
Per exemple, el consum de sorbats es va relacionar amb un increment del 14 % en el risc de càncer en general i del 26 % en el de càncer de mama. Els sulfits van mostrar un augment del 12 % en el risc global. El nitrit de sodi es va associar amb un 32 % més de risc de càncer de pròstata, mentre que el nitrat de potassi es va vincular a més càncer general (13 %) i de mama (22 %).
Entre els antioxidants, només els eritorbats totals i l’eritorbat de sodi van mostrar una relació amb una incidència més alta de càncer.
Què signifiquen aquests resultats
Els autors recorden que es tracta d’un estudi observacional, de manera que no es pot establir una relació de causa i efecte. També admeten que poden existir factors no mesurats que influeixin en els resultats. Tot i això, destaquen que l’estudi és ampli, amb dades dietètiques molt detallades durant 14 anys, i que els resultats són coherents amb estudis experimentals previs que apunten a possibles efectes adversos d’aquests compostos.
Alguns d’aquests conservants podrien interferir en mecanismes immunitaris i inflamatoris, cosa que, en teoria, podria afavorir el desenvolupament de càncer.
Cap a una revisió de les normes
Els investigadors proposen que aquestes dades serveixin per reavaluar la seguretat dels conservants alimentaris, ponderant els benefici de conservar els aliments amb els possibles riscos per a la salut. També demanen a la indústria que redueixi l’ús d’additius innecessaris i reforcen el consell als consumidors de prioritzar aliments frescos o mínimament processats.
En un editorial associat, experts dels Estats Units recorden que aquests additius també tenen un paper important en la reducció del malbaratament i dels costos, especialment per a les llars amb menys recursos. Tot i això, apunten que l’ús massiu i sovint poc supervisat justifica polítiques més estrictes, com límits més baixos, etiquetatge més clar i sistemes de vigilància a escala internacional.
En definitiva, mentre la ciència continua afinant el coneixement sobre els efectes a llarg termini dels conservants, la recomanació general de salut pública continua sent clara: menys aliments ultraprocessats i més productes frescos a la dieta quotidiana.
