Tot i la reducció de bosses i embalatges d’un sol ús, el plàstic continua sent omnipresent en la nostra vida quotidiana. Molts productes de supermercat encara arriben envoltats d’aquest material, i la seva degradació dona lloc a microplàstics i nanoplàstics que ja s’han convertit en un problema ambiental i de salut global.
Diversos experts han advertit que aquestes partícules microscòpiques no només contaminen oceans i rius, sinó que també poden introduir-se a la nostra alimentació. Un nou estudi publicat a la revista Environmental Research confirma que els nanoplàstics poden arribar a les parts comestibles dels cultius, fet que obre una via d’exposició directa per a humans i animals, tal i com publica OK Diario.
La investigació
L’estudi ha estat liderat per investigadors de la Universitat de Plymouth (Regne Unit), amb la participació de especialistes en ciència vegetal, química ambiental i contaminació plàstica. Per demostrar-ho, van utilitzar un sistema hidropònic amb raves: les arrels no carnoses de les plantes van estar en contacte amb una solució que contenia nanopartícules de poliestirè amb carboni radioactiu.
Després de cinc dies, els científics van comprovar que gairebé el 5 % de les partícules inicials havien estat absorbides pel sistema radicular. Una part d’aquestes es va acumular en les arrels comestibles dels raves i aproximadament un 10 % va arribar fins a les fulles. Això equival a milions de nanoplàstics integrats en un únic cultiu.
Aquestes troballes confirmen que els cultius poden actuar com a via d’entrada de nanoplàstics a la cadena alimentària. Estudis previs ja havien demostrat la seva absorció en espècies marines de valor comercial, com mol·luscs i peixos. Ara, la recerca vegetal reforça la idea que aquestes partícules es poden moure i acumular en diferents nivells de l’ecosistema.
Conseqüències per a la salut
Tot i que encara cal aprofundir en els efectes exactes sobre la salut humana, els experts alerten que els nanoplàstics podrien tenir impactes negatius en l’organisme a llarg termini. La seva mida microscòpica facilita que travessin membranes cel·lulars i es concentrin en teixits. Els investigadors assenyalen que la seva presència en aliments tan comuns com fruites i verdures és un problema emergent de seguretat alimentària.
Els autors subratllen que calen més estudis per conèixer els efectes ambientals i biològics d’aquesta contaminació invisible. Mentrestant, recomanen reduir l’ús de plàstics i impulsar alternatives sostenibles que ajudin a minimitzar la seva presència en l’entorn i, en conseqüència, en els nostres aliments.
