Un estudi coordinat per Pesticide Action Network Europe (PAN Europe), amb la col·laboració de 13 entitats més, ha detectat que el 85% de les pomes analitzades en 13 països europeus presentaven residus de més d’un pesticida simultàniament. En total, es van examinar 59 mostres de producció local, inclosa Espanya.
Segons els resultats difosos per Hogar sin tóxicos, cada peça contenia de mitjana tres substàncies diferents, amb casos que arribaven fins a set. El 93% de les mostres presentaven almenys un pesticida detectable.
La presència de residus múltiples no és homogènia. En vuit estats, totes les pomes analitzades contenien més d’un pesticida. A Espanya, França i Itàlia, el percentatge se situava al voltant del 80%. En canvi, Dinamarca (20%) i Bèlgica (50%) registraven valors més baixos.
L’“efecte còctel”
Els impulsors de l’informe alerten que l’avaluació oficial del risc sol considerar cada compost per separat, però no la possible interacció entre ells. Aquest efecte combinat podria ser superior al que s’estima individualment.
Davant d’això, recomanen prioritzar pomes ecològiques de proximitat, on no s’utilitzen pesticides sintètics.
Substàncies preocupants
El document destaca que el 71% de les mostres contenien productes classificats per la Unió Europea com a molt tòxics i inclosos entre els “candidats a substitució”. A més, un 36% presentava compostos neurotòxics i un 64% incorporava pesticides considerats PFAS, coneguts per la seva elevada persistència ambiental.
Especialment inquietant és l’impacte potencial en la infància: si aquestes pomes es destinessin a alimentació infantil processada, el 93% no compliria els límits exigits.
Crida a reforçar la normativa
Els autors reconeixen els beneficis nutricionals de la fruita, però reclamen millores en la legislació i en els sistemes de producció per reduir l’exposició a substàncies tòxiques. Segons el director executiu de PAN Europe, Martin Dermine, caldria aplicar amb més rigor la normativa vigent i reforçar la protecció de la salut pública.
L’estudi reobre el debat sobre com garantir que un aliment tan quotidià com la poma mantingui intactes els seus avantatges sense riscos afegits.
