Com diu el Consell Oleícola Internacional, el Mediterrani existeix fins on arribin els camps d’oliveres.
És una bona frase, encara que no del tot correcta, perquè no es té en compte l’agronomia i la tecnologia associada (coneixement científic del cultiu i el seu entorn) que permet créixer les oliveres, en llocs molt allunyats del Mediterrani, entès com a ecosistema. Una agronomia que permet millorar la relació aigua/temperatura/producció, clarament limitada al Mediterrani, i ara negativament exacerbada pel canvi climàtic.
Amb escassa disponibilitat hídrica, juntament amb temperatures extremes a l’alta o la baixa, hi ha grans i greus problemes de viabilitat productiva/econòmica, fins i tot biològica.
El canvi climàtic no ha fet més que demostrar aquestes característiques ambientals, que afecten a la quantitat de collita d’olives i també a la qualitat organolèptica de l’oli que se’n deriva.
Aquests fenòmens han d’ajudar-nos a veure i entendre la realitat del sector agropecuari, en el qual una sola solució, el reg o la fertirrigació, no és suficient per poder produir i, per tant, és important repensar el territori i l’agronomia, posant en cada lloc el que vagi millor a curt, mitjà i llarg termini.
A més, el cicle de l’aigua és molt intricat, per això és important tenir aquest concepte ben present, perquè les solucions existeixen, però són diferents per la sequera i per la falta d’aigua. I és lògic, ja que la primera és derivada de la segona.
Tenint present aquests tres conceptes, es van utilitzar les conques hidrogràfiques com a eina i model d’estudi de les necessitats hídriques dels diferents cultius, entre ells l’olivera, en el marc dels projectes ACCUA Fundació La Caixa i Life MEDACC.
Els resultats que es van obtenir mostraren com, al llarg del segle XX,I a les regions oleícoles destacades, com la DOP Siurana (Tarragona), la DOP Empordà (Girona) i la DOP les Garrigues (Lleida), les necessitats hídriques de l’olivera s’han incrementat per l’increment en l’evaporació, que no podrà ser compensada degut a la igual o menor precipitació i, per tant, la reducció de la disponibilitat d’aigua edàfica, el que ha generat dèficits hídrics en arbres i fruits.
En paral·lel, l’increment tèrmic, no exempt del risc de gelades, algunes tardanes, promourà sensibilitat a canvis en la fenologia de l’olivera, com la floració, la maduració, etc.
El coneixement de la intensitat, el lloc, el període temporal en que apareixerà la falta d’aigua i les temperatures extremes, són i seran clau per desenvolupar, mitjançant el coneixement científic i professional cada vegada més format i capacitat, un cultiu resistent al canvi climàtic, que com a norma funcional i estructural tingui i utilitzi el sentit comú, i la sobrietat, perquè l’eficiència en l’ús dels recursos finits i cars com l’aigua i l’energia és un factor limitant ara i en el futur.
