La varietat d’oliva Arbequina agafa el seu nom del municipi d’Arbeca (Les Garrigues). És una varietat relativament antiga, però provinent de fora de Catalunya. La cultura popular assenyala que va ser en Ramon Folch de Cardona (1467-1522), Duc de Cardona i Baró d’Arbeca, al segle XVI qui la va introduir a la Baronia d’Arbeca. La seva expansió, però, és posterior. El cert és que el Duc de Medinaceli va prometre en un decret del 1763 un ral de velló per cada olivera plantada d’arbequina per tal d’estendre’n el conreu. Tanmateix, no hi ha constància de què s’arribés a pagar mai aquesta “subvenció”, però és evident que es van plantar molts arbres.
Un rector del Bisbat de Solsona l’any 1797 descriu la varietat amb aquesta precisió: “Aquestes oliveres s’anomenen herbequines perquè van venir d’Herbeca on es recull molt oli i exquisit. Aquestes oliveres no pugen molt altes, i les seves branques són inclinades a terra; però vénen aviat i prest donen fruit: les seves olives són petites i rodones, i estan com en raïms, i amb la seva abundància equivalen als grans. Els pagesos en els seus nous i molts horts, prefereixen aquestes per la major resistència que fan al fred”.
Ja a inicis del segle XIX la varietat més estesa a Catalunya era l’arbequina. Actualment, és la principal varietat comercial que es cultiva a Catalunya, i suposa més del 50% del total de la superfície catalana d’olivera. L’expansió de l’Arbequina no s’ha aturat aquí, sinó que s’ha escampat per tot el món i avui dia es produeix més oli d’aquesta varietat fora que no pas a casa nostra. És una demostració de les seves extraordinàries característiques agronòmiques.
El llegat d’aquesta varietat és nombrós en el germoplasma català d’olivera: fins a 8 varietats conreades a Catalunya són filles d’Arbequina. Entre elles cal destacar la varietat Arbosana, que és, sens dubte, la varietat que representa millor l’adaptació al nou sistema de conreu de l’olivera, el cultiu d’alta densitat. Inclús en els programes de millora genètica actuals, les varietats resultants seran les varietats del futur, utilitza la varietat Arbequina com a parental per les seves bondats.
Tot plegat ens deixa una pregunta per resoldre: quines varietats hi havia al nostre territori abans que arribés l’arbequina? I potser una altra, què els hi mancava per haver estat substituïdes pels agricultors? Potser algun dia ho sabrem.
