Al lineal d’un supermercat es pot trobar una àmplia varietat d’olis amb diferents categories, i quan la persona s’hi toba davant la cosa es complica. Realment, a part de les diferències en forma, material i color dels envasos, les etiquetes són molt similars; fins i tot quan ho són d’olis diferents com el de gira-sol o un verge extra. La informació de l’etiqueta és realment l’única que permet saber què s’està comprant. Però les etiquetes són molt complicades i donen molta informació. Per tant, què hem de mirar primer per trobar l’oli que volem comprar?
En primer lloc i en lletra gran, hi acostumem a trobar la marca de l’empresa i sota d’ella els tipus de producte (“oli d’oliva verge extra”) així com una frase estàndard sempre igual i obligatòria que defineix el producte. En el cas d’un verge extra hi posa “Oli d’oliva de categoria superior obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics”.
Si és el cas, hi trobarem el nom de la DOP (Denominació d’Origen Protegida) corresponent, junt amb el logotip oficial que pertoqui. Tanmateix, si l’oli prové de producció ecològica s’indicarà amb el logotip corresponent. En el alguns casos, en trobarem d’altres que fan referència a la petjada de diòxid de carboni (CO2), hídrica, producció responsable, etc. De totes aquestes opcions, el que cal tenir present és que només les DOP poden implicar una millor qualitat organolèptica; la resta de les indicacions ens parlaran de la forma de producció, que pot ser rellevant per alguns consumidors.
La següent informació que creiem rellevant és la data de consum preferent. Es tracta d’una dada relacionada amb les característiques sensorials de l’oli, que ja sabem que van empitjorant amb el temps. L’envasador decideix, moltes vegades pressionat pel distribuïdor, quina data límit considera que l’oli pot mantenir la seva categoria comercial de “verge extra” dins el mercat. Normalment, assigna una vida útil d’entre un i dos anys; però pot haver-hi variacions i, fins i tot, informació complementària com la collita, la data d’extracció i la data d’envasat. Es tracta d’informació molt útil per triar un oli que mantingui o no els aromes propis de l’oli verge extra. Dedicarem un article específic per parlar-ne més endavant.
Les recomanacions de conservació solen ser iguals per a tots els olis, però sempre va bé recordar-les (evitar la llum directa i les temperatures elevades). Podríem dir que afecten a les característiques sensorials si no ho fem bé.
La resta d’informacions de l’etiqueta son obligatòries però menys rellevant pel consumidor. El volum del recipient, el lot, el nom i la raó social, el número d’envasador i la informació nutricional (que tot i no semblar rellevant, implica diferències entre els olis verge extra).
En conclusió, tot i que l’etiqueta ens informa d’allò més fonamental -el tipus de producte, la seva categoria comercial, els sistemes de producció i dades bàsiques de l’operador-, no aporta massa informació real sobre el sabor del producte, que és allò que fa diferent als olis verge extra. Així que, encara avui dia, no hi ha res que substitueixi l’experiència de tastar l’oli i decidir si ens agrada o no.
