Entaular-se per esmorzar amb forquilla, ganivet i porró, i fins i tot fer postres. Aquesta és la tradició catalana que passa per un boom intergeneracional i que respon a la invasió del brunch anglosaxó arrossegat per turistes i expats. I no hi ha boom al segle XXI sense el suport de la tecnologia. L’aplicació EsmorzApp s’ha estrenat aquesta setmana, disponible a Android i Apple, des de dilluns, i ja acumula més de 20.000 descàrregues. “Sabíem que podia tenir èxit, perquè és gratuïta i no demana registre, però no ens imaginàvem això”, admet un membre del grup impulsor, Jordi Ors, en conversa amb Vadegust.
L’allau és multilateral: milers de descàrregues, peticions de locals que volen sortir, literalment, al mapa i que fins i tot s’ofereixen a canviar els seus horaris i periodistes que els volen entrevistar. “La clau de l’èxit és que si et descarregues aquesta app portes a la butxaca, al mòbil, un mapa geolocalitzat d’establiments dels Països Catalans que fan esmorzars de forquilla”, assenyala Ors. Ets en un poble que no coneixes, vols esmorzar, poses el nom del municipi al cercador i et proporciona una llista de locals, amb la seva adreça.
Esmorzadors a les xarxes
EsmorzApp, però, no surt del no-res. Feia quatre anys que feia xup-xup en un grup de voluntaris de professions diverses que van anar contactant a través de les xarxes i aviat es van desvirtualitzar en “quedades” –especialment nombroses els dissabtes, els laborables és més difícil. Molts d’ells tenen comptes de Twitter o Instagram en què comparteixen les seves descobertes i preferències i que cada dia tenen més seguidors. Altres dels participants en el projecte són amics o parelles, com és el cas de Mireia Aguado, la parella d’Ors, que en els últims dos o tres anys ha vist com els matins dels dissabtes i de les vacances s’anaven convertint en un pelegrinatge pels millors bars d’esmorzars de forquilla del país. A Instagram, Ors és Kukogram. Altres dels seus companys són els responsables de comptes d’IG com esmorzarsdeforquilla.cat, de Lleida, coneix_catalunya_esmorzant, amb el camp base a Centelles, o dijousdeforquilla, entre molts altres. També hi ha comptes a X, com ara EnOcasionesVeoBares o De bar en barri.
L’origen, una web d’esmorzars llançada durant la pandèmia
Un d’aquests esmorzadors que ha sigut clau en el projecte és el periodista Albert Molins, que a més a més de ser el cap de Societat de La Vanguardia, en el seu temps lliure cultiva la seva afició a la gastronomia com a @HGastronomicus i publicant llibres com Comer sin pedir permiso. Ell va decidir el 2020, en plena pandèmia i quan ja es veia venir la invasió dels locals de brunch, crear la web esmorzarsdeforquilla.com, bàsicament, un mapa col·laboratiu per anar detectant els locals més interessants i posant-los a disposició dels usuaris. “Aquesta és una de les premisses inamovibles, tot ha de ser col·laboratiu, desinteressat, sense monetitzar”, recalca Ors. I aquest és el tracte també amb els desenvolupadors informàtics Brothapps, que van oferir-se a Molins per convertir la seva web en una app, molt més pràctica.
I ara, els reptes: com regular quins bars poden ser a EsmorzApp
La clau de l’èxit és també una petita font de problemes. “És tan fàcil fer-hi aportacions i tan llaminer ser-hi, que hem de trobar una manera de controlar què hi entra”, admet Ors. En els pocs dies de funcionament de l’aplicació, ja han vist que hi apareixien establiments que no hi haurien de ser. “Ens hem trobat locals que obren a la una del migdia. Això no és un bar d’esmorzars de forquilla, encara que tinguin mandonguilles. Si diem esmorzar, s’hi ha de poder anar a esmorzar”, adverteix. L’app està ara, per tant, en fase proves. I a la tardor “hi haurà canvis”. Estudien crear un equip de verificadors per autoritzar les inscripcions i limitar-les als locals que compleixen els requisits. “És massa fàcil posar el teu local o treure el de la competència que et fa nosa, això ho solucionarem”, prometen.
Què és un esmorzar de forquilla?
A vegades, la discussió és sobre què és un esmorzar de forquilla. “Un entrepà no és un esmorzar de forquilla”, per molt bo que sigui i encara que estigui fet amb cura i producte de primera qualitat. Sembla una obvietat però, en alguns casos, davant de determinats locals amb entrepans molt elaborats, podria sorgir el dubte. I Ors és taxatiu. “Josep Pla hi inclou les truites, i fins aquí puc arribar, però no més enllà”, remarca. La concepció també té variants segons la zona, però majoritàriament “hi ha d’haver cassola”. Les mandonguilles, el fricandó, la galta, la tripa, el cap i pota, la cua de bo, la sípia guisada i fins i tot peixos fregits són admesos en aquest reialme de la tradició que sembla que tindrà una vida llarga, i que sempre es pot acabar amb un bon mató o unes postres de músic.
