Vicent Marqués
L’espinagada, una coca típica de Mallorca
El costum és de farcir-la amb una barreja d’espinacs i anguiles o, en una versió amb carn, amb col i llom de porc, però la primera és més habitual
Estofat, una de les maneres més habituals de preparar el conill
El costum és de bullir-los amb vi una bona estona, amb l’olla o la cassola tapada, fins que es fan tendres
La gallina trufada, una vianda de luxe
Es fa amb magre de porc capolat i una bona trufa
Els formigons, la manera més antiga coneguda de fer sopes de pasta
Al començament del segle passat encara en feien a Menorca i les Pitiüses, però ara només es poden trobar a la comarca valenciana del Baix Segura
La sopa blanca, el plat amb un nom inevitable
És plat que fa una mica de festa, perquè els pescadors no es queden mai per a ells els peixos de tall
El massapà, la base de moltes preparacions de pastisseria i confiteria
També hi ha costum de menjar-ne tal qual, amb forma de pans o de figures diverses
El fetge gras, la glòria més grossa de la cuina occitana
El fetge gras es diferencia dels altres en el fet que és un òrgan hipertrofiat, engreixat exageradament per un excés de menjar
La morena amb moniato, un plat típic de Formentera
És un plat que sol aparèixer a taula a l’hivern, que és quan les morenes estan més en saó
Les perdius amb castanyes, un plat de caça excel·lent
És un plat típic del Barcelonès, però s’ha fet rar, no sabem si pel fet que la gent ja no caça tantes perdius com abans
La paella de fetge de bou, un plat propi del nord de l’Horta
Era una paella que es preparava (i es continua preparant) a l’hivern, i per això porta endívia entre els ingredients
La freixura: un mos excel·lent quan està ben preparat
A Mallorca és on es conserva més viva la tradició de menjar-ne
El bacallà fregit, un mos de primera que es fa arreu dels Països Catalans
Abans era la manera més habitual de presentar el bacallà: fregit i acompanyat amb alguna mena de verdura
La grana de capellà, unes postres molt antigues i universals
La fruita seca com a postres ja no sovinteja tant com abans, però tampoc podem dir que hagi desaparegut
El senglar estofat, un plat dels que fan festa
És la manera més habitual de preparar aquest animal a Catalunya i el País Valencià, perquè a les Illes no n’hi ha
Els rovellons a la llosa: un mos de primera, una llepolia ancestral
És el bolet més apreciat dels Països Catalans, el més buscat per tothom
Les crestes, unes panades típiques de la Figuera
El farciment és un sofregit de carns diverses, a més de ceba i tomàquet, i tot plegat és una menja molt recomanable
Mel i mantega, un plat menorquí per honorar els morts
A Menorca la mantega és una herència de la dominació anglesa i és un greix molt habitual en la cuina
L’arròs amb rata, un plat peculiar i molt difícil de tastar
Menjar rates, a casa nostra, pot representar un problema segons amb qui parles, perquè hi ha gent molt coenta
Els ous amb tomàquet, un plat d’estiu-tardor per sucar-hi molt de pa
Hi ha costum de fer-lo als Països Catalans (inclosa l’Alguer) i també al País de Briva (Llemosí) i la Provença
La cassola del tros, el menjar dels pagesos al tros
És típica del Segrià i les comarques pròximes, i és bàsicament una cassola de carn i verdures que pot tenir moltes variants
Les croquetes de peix, un tast d’història i territori
Són pròpies de les comarques costaneres dels Països Catalans i a tot arreu es preparen de manera semblant
Les arengades amb raïm, un plat que es menja durant la verema
El plat (o el costum) és típic de Catalunya i el País Valencià, i avui els veremadors s’ho mengen, si poden, asseguts a taula, a l’ombra
L’arròs de cap de nero, un plat de l’Empordà
No resulta fàcil de trobar per la raó que, de neros, no n’hi ha cada dia
L’aigua de llima, un dels refrescos més populars
La fórmula és senzilla: suc de llima, aigua i sucre, i després cal posar-lo a la nevera