Vicent Marqués
La coca dolça, un pastís molt curiós típic de Mallorca
És una coca molt agradable, però s’ha fet rara, no sabem per què
Les becades amb cansalada, un plat molt gustós
La becada és un ocell migrador, que ve a passar l’hivern a terres més càlides, i a la primavera se’n torna cap al nord
El pa amb sobrassada, un dels berenars més habituals
El pa amb sobrassada es prepara arreu dels Països Catalans, no hi ha cap racó on no el coneguin
L’arròs amb bacallà, l’arròs típic de la Quaresma
Abans, com el bacallà era molt barat, se’n feia durant tot l’any
La sopa de fesols, un plat que es prepara arreu dels Països Catalans i Occitans
Són unes sopes senzilles, com gairebé totes les sopes
La greixonera de peus de porc, el plat típic del Carnaval a les Balears
És una cassola de carn en conserva que abans devia ser dolça (encara ho és per alguns llocs) però que ara es prepara, generalment, amb sal
Les arengades fregides, un plat barat i ràpid de preparar
Són una menja que abans agradava molt, a casa nostra i arreu de la Mediterrània
La coca de Cervera, una coca gairebé desapareguda
És una llepolia molt recomanable a l’hora de sucar en la llet o en la xocolata
La truita de ceba, de les més comunes i apreciades
És de les més antigues perquè la ceba és coneguda a Europa des de temps immemorials
La fava parada, una olla de faves seques molt porquejada
Com que costa una mica de fer i ha de bullir una estona, és un plat que va francament de baixa, perquè ara el que mana són les presses
Els doblegats, típics de Mallorca i es fan tot l’any
Són una mena de panades farcides amb crema o confitura i preparades amb pasta fullada, com les ensaïmades
Els ous al caliu són ous cuits a la cendra
El resultat és, si fa no fa, el dels ous passats per aigua, però depèn del temps i la temperatura, és clar
La borra, un guisat de bacallà i melva típic de l’hivern
És propi de les comarques de la Vall d’Albaida, la Costera, el Comtat, l’Alcoià, la Marina, l’Alacantí i l’Alt Vinalopó
L’espinagada, una coca típica de Mallorca
El costum és de farcir-la amb una barreja d’espinacs i anguiles o, en una versió amb carn, amb col i llom de porc, però la primera és més habitual
Estofat, una de les maneres més habituals de preparar el conill
El costum és de bullir-los amb vi una bona estona, amb l’olla o la cassola tapada, fins que es fan tendres
La gallina trufada, una vianda de luxe
Es fa amb magre de porc capolat i una bona trufa
Els formigons, la manera més antiga coneguda de fer sopes de pasta
Al començament del segle passat encara en feien a Menorca i les Pitiüses, però ara només es poden trobar a la comarca valenciana del Baix Segura
La sopa blanca, el plat amb un nom inevitable
És plat que fa una mica de festa, perquè els pescadors no es queden mai per a ells els peixos de tall
El massapà, la base de moltes preparacions de pastisseria i confiteria
També hi ha costum de menjar-ne tal qual, amb forma de pans o de figures diverses
El fetge gras, la glòria més grossa de la cuina occitana
El fetge gras es diferencia dels altres en el fet que és un òrgan hipertrofiat, engreixat exageradament per un excés de menjar
La morena amb moniato, un plat típic de Formentera
És un plat que sol aparèixer a taula a l’hivern, que és quan les morenes estan més en saó
Les perdius amb castanyes, un plat de caça excel·lent
És un plat típic del Barcelonès, però s’ha fet rar, no sabem si pel fet que la gent ja no caça tantes perdius com abans
La paella de fetge de bou, un plat propi del nord de l’Horta
Era una paella que es preparava (i es continua preparant) a l’hivern, i per això porta endívia entre els ingredients
La freixura: un mos excel·lent quan està ben preparat
A Mallorca és on es conserva més viva la tradició de menjar-ne