Vicent Marqués
La freixura: un mos excel·lent quan està ben preparat
A Mallorca és on es conserva més viva la tradició de menjar-ne
El bacallà fregit, un mos de primera que es fa arreu dels Països Catalans
Abans era la manera més habitual de presentar el bacallà: fregit i acompanyat amb alguna mena de verdura
La grana de capellà, unes postres molt antigues i universals
La fruita seca com a postres ja no sovinteja tant com abans, però tampoc podem dir que hagi desaparegut
El senglar estofat, un plat dels que fan festa
És la manera més habitual de preparar aquest animal a Catalunya i el País Valencià, perquè a les Illes no n’hi ha
Els rovellons a la llosa: un mos de primera, una llepolia ancestral
És el bolet més apreciat dels Països Catalans, el més buscat per tothom
Les crestes, unes panades típiques de la Figuera
El farciment és un sofregit de carns diverses, a més de ceba i tomàquet, i tot plegat és una menja molt recomanable
Mel i mantega, un plat menorquí per honorar els morts
A Menorca la mantega és una herència de la dominació anglesa i és un greix molt habitual en la cuina
L’arròs amb rata, un plat peculiar i molt difícil de tastar
Menjar rates, a casa nostra, pot representar un problema segons amb qui parles, perquè hi ha gent molt coenta
Els ous amb tomàquet, un plat d’estiu-tardor per sucar-hi molt de pa
Hi ha costum de fer-lo als Països Catalans (inclosa l’Alguer) i també al País de Briva (Llemosí) i la Provença
La cassola del tros, el menjar dels pagesos al tros
És típica del Segrià i les comarques pròximes, i és bàsicament una cassola de carn i verdures que pot tenir moltes variants
Les croquetes de peix, un tast d’història i territori
Són pròpies de les comarques costaneres dels Països Catalans i a tot arreu es preparen de manera semblant
Les arengades amb raïm, un plat que es menja durant la verema
El plat (o el costum) és típic de Catalunya i el País Valencià, i avui els veremadors s’ho mengen, si poden, asseguts a taula, a l’ombra
L’arròs de cap de nero, un plat de l’Empordà
No resulta fàcil de trobar per la raó que, de neros, no n’hi ha cada dia
L’aigua de llima, un dels refrescos més populars
La fórmula és senzilla: suc de llima, aigua i sucre, i després cal posar-lo a la nevera
El bistec rus, l’avantpassat de l’hamburguesa
És un plat que va tenir una certa vigència des de mitjans del segle XIX fins a la meitat del XX, a casa nostra i a la resta d’Europa
Els calamars amb tinta, un plat completament negre que no entra pels ulls
La gent pensa que és un plat d’origen basc, però nosaltres també en fem d’antic, arreu dels Països Catalans
La pinyata, peix enfarinat i cuit en una olla amb tomàquets i alls
No és un suquet, ni un guisat, i tampoc és peix rostit
La llagosta amb maionesa, un plat clàssic de la cuina burgesa europea
A taula, convé una mica de varietat, i una bona cua de llagosta, a rodanxes, untada de maionesa, de tant en tant no està gens malament
La sopa de fideus, feta amb el brou de l’olla
Resulta tan bona pel fet que és un brou magnífic, amb el qual hi ha també costum de fer arròs i tota mena de pasta
L’arròs amb calamarsons, un plat mariner conegut al litoral català i valencià
Als mariners els agrada aquest arròs, que de vegades el fan amb tinta i de vegades sense
El coc amb cireres, una coca de primavera i estiu
Es fan al sud de Catalunya i el nord del País Valencià
La coca amb tonyina, un plat típic de Sant Joan a Alacant
El costum és de sopar coca amb bona cosa de vi i acabar amb una cistelleta de bacores
Els ous al plat, una menja originada a les fondes i restaurants
Es pot adornar amb una llesca de pernil, un grapat de pèsols, un tall de sobrassada i altres viandes
La gallina farcida, una recepta mallorquina de cuina burgesa
És una mena d’embotit i es pot menjar calent o fred