El Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Acció Climàtica ha actualitzat el full informatiu de la lluita contra la mosca de l’oliva (Bactrocera oleae) i el llistat de productes fitosanitaris autoritzats per tractar-la, on hi figuren insecticides (adulticides i larvicides), mitjans de captura massiva, tècnica d’atracció i mort i productes repel·lents com el caolí.
Pèrdues de producció i qualitat
La mosca de l’oliva és un dípter de la família Trypetidae que provoca pèrdues de la producció i de la qualitat de l’oli en provocar la caiguda prematura dels fruits de l’arbre. Els danys directes que provoca venen causats per l’activitat alimentària de les larves, les quals indueixen unes pèrdues del 2-5% de la producció d’oli i eventualment la caiguda massiva dels fruits.
També produeix danys indirectes, causats per activitats fúngiques que incrementen la taxa de peròxids i de l’acidesa de l’oli. El moment en què pica l’oliva per fer la posta i la severitat de l’atac depenen de factors climàtics, meteorològics, agronòmics, de la biologia de la mosca i de la sensibilitat varietal de l’olivera.
Principis de la Gestió Integrada de Plagues
Per al seu control, cal seguir les recomanacions de les Estacions d’Avisos fitosanitaris del Servei de Sanitat Vegetal i el personal tècnic de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV). Per aconseguir un elevat grau de protecció contra la mosca de l’oliva s’han de seguir els principis que marca la Gestió Integrada de Plagues i les recomanacions d’IRAC pel que fa a la prevenció de resistències.
