Poques persones a Catalunya poden imaginar-se tancar l’any sense menjar dotze grans de raïm, tot i que portin a patir algun ofec o a quedar acumulats en una de les galtes quan acaben les Campanades. Segons relaten, la tradició de menjar raïm el dia de cap d’any es va instaurar al nostre territori perquè l’any 1909 a Vinalopó (Alacant) va haver-hi una collita extraordinària de raïm. És per això que els viticultors van utilitzar aquest excedent per promoure la campanya de la fortuna, assegurant que tots aquells que celebressin l’entrada d’any amb grans de raïm tindrien sort.
D’aquesta manera, el raïm és un dels protagonistes de la benvinguda a l’any nou, i una de les zones on es produeix aquest raïm és a la Vall de Vinalopó (Novelda, La Romana i Agos). Però, quin és el recorregut que tenen aquests grans abans d’arribar a ser el motiu d’un brindis de celebració? Tal i com explica a Vadegust la directora de la DOP de raïm de Vinalopó, Beatriz Rocamora, aquests grans venen de la varietat Aledo, que és la més tardana que es produeix a les nostres terres. “Com que es produeixen en una bossa de paper o saquets (que es col·loquen durant el juliol) el seu procés de maduració és més lent i fa que el raïm sigui més dolç i tingui una pell més fina”, diu la presidenta.
En aquest sentit, els grans no han de protegir-se del canvi de temperatura, ja que durant els seus seixanta dies de creixement es mantenen protegits de la pluja, el sol, el vent o, fins i tot, de les gelades. Rocamora assenyala que actualment hi ha uns set-cents productors que es dediquen a la producció d’aquest raïm perquè tothom pugui tenir el seu saquet entre les mans mentre van sonant una darrera l’altra les campanades que porten al primer dia de l’any. De fet, el Consell Regulador de la DOP Vinalopó assegura que la majoria del raïm que es consumeix en aquesta data prové de la Vall del Vinalopó i que, de mitjana, es mengen un total de dos milions de quilos d’aquesta varietat.
D’altra banda, Rocamora recorda que com que el raïm de cap d’any és el de producció més lenta i el seu creixement està delimitat per la bosseta de paper, els grans són més uniformes, amb grandàries més similars i d’un color més daurat. La producció del raïm comença a finals del mes d’agost, amb les varietats més primerenques, però no és fins a mitjans de gener que es planta la varietat més tardana, que és l’Aledo (la protagonista de les campanades). Cal destacar que per norma general per cada planta es produeixen de 100 a 200 grans de raïm, que serien més d’un 60% de la seva producció.
Sigui com sigui, és gràcies al procés de maduració i a la bossa de paper que envolta cada buquet de raïm que es pot gaudir d’una dolçor extrema i d’uns grans que quasi es desfan a la boca quan els mossegues perquè la pell és imperceptible.
1
