Una ruta gastronòmica recorre la cuina-musa de quatre grans artistes

Fins el 31 d'agost es pot gaudir de "La Cuina dels Genis", una proposta cultural que treu pit del menjar propi d'unes terres que van inspirar Gaudí, Miró, Casals i Picasso

Sempre s’ha dit que no es pot entendre bé l’obra d’un artista sense conèixer la seva vida, sense poder vincular el seu art amb la persona que hi ha al darrere. Els seus orígens i experiències, les persones amb qui es relaciona i els llocs on fa vida, deixen petjada en les obres de qualsevol artista. Ja fa anys que Reus, Mont-roig del Camp, el Vendrell i Horta de Sant Joan van unir-se en un projecte turístic per reivindicar uns paisatges que van inspirar respectivament Antoni Gaudí, Joan Miró, Pau Casals i Pablo Picasso.

Aquest estiu, en el marc del Paisatge dels Genis, s’ha posat en marxa la iniciativa La Cuina dels Genis, que fins al 31 d’agost ofereix experiències gastronòmiques a partir dels productes i de la cuina de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre. S’organitzen visites guiades, teatralitzades i tallers als museus i centres culturals de la zona. A més, una quinzena de restaurants ofereixen plats fets en honor als quatre genis, unes preparacions que han estat creades pensant en la seva personalitat i en la cuina de la terra que més els agradava menjar.

A Reus, la iniciativa vol fer valdre productes locals com l’oli DOP Siurana i l’avellana -que també té denominació d’origen-, així com elaboracions típiques com el menjablanc i la coca de cireres. A més, com que es tracta de la capital del vermut, s’organitzen visites guiades i tastos per conèixer el lligam històric i actual del municipi amb aquesta beguda. Els plats fets en honor a Antoni Gaudí evoquen la natura, font d’inspiració de les creacions de l’arquitecte. Ell va créixer envoltat d’horta i boscos i es diu que tenia una fixació pels productes saludables. Era també un amant dels fruits secs, i alguns dels plats que s’han creat en homenatge al geni porten l’avellana DOP de Reus.

Una quinzena de restaurants de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre preparen plats fets en honor als artistes. | El Paisatge dels Genis

Uns quilòmetres més al sud hi ha la terra fèrtil de Mont-roig del Camp, que dóna productes com el calçot, l’oli i la farina de garrofa, un llegum molt utilitzat a la zona. És sabut que Joan Miró sempre duia una garrofa de Mont-roig a la butxaca per recordar una terra que li era musa. Ell era de Barcelona però el 1911, quan va anar a Mont-roig per recuperar-se d’una malaltia, se’n va corprendre i s’hi va instal·lar tots els estius durant seixanta-cinc anys. El vincle artístic entre Miró i aquesta terra és tal que afirmava que tota la seva obra havia estat concebuda allà. Els plats que s’han dedicat a Miró en el marc de la Cuina dels Genis són colorits -no podia ser d’altra manera- i alguns tenen tocs orientals per l’admiració que sentia el pintor per l’art japonès. També n’hi ha que fan servir la garrofa, és clar. Durant l’estiu, s’estan organitzant diverses activitats culturals i gastronòmiques al Mas Miró, la casa blanca on ell passava els estius.

També va ser la mala salut el que va portar Pablo Picasso a Horta de Sant Joan. Allà hi tenia el seu amic Manuel Pallarès, que li va assegurar que la seva terra el curaria. Bé, la terra i el guisat autòcton, que està fet a base de llegums, verdura i porc i que és un dels plats dedicats a Picasso en el marc de la Cuina dels Genis. També ho és el xai i la sopa de safrà, una espècie que es cultiva a la zona des de l’Edat Mitjana. Són plats que el pintor sovint demanava a l’Hostal Trompet, on va allotjar-se uns anys més tard durant una segona estada a Horta. “Tot el que sé ho he après a Horta”, va arribar a dir. Actualment, aquests indrets donen oli i vi amb DO Terra Alta i una carn molt bona, de muntanya. Tot es pot degustar als restaurants de la zona i als tastos que formen part d’aquesta iniciativa gastroartística. Hi ha activitats eno i oleoturístiques i degustacions de plats tradicionals com la clotxa, un entrepà que feien els pagesos farcint un pa de pagès amb ceba, tomàquet, all, oli i arengades o sardines.

Pau Casals també parlava del vincle amb els seus llocs. “Afortunadament, durant els meus viatges per tants països estrangers, mai m’ha abandonat el nen del Vendrell”. Al Vendrell s’hi fa oli DOP Siurana i vi DOP Penedès, però també vinagre, olives, avellanes, dolços i melmelades. I és terra de xató! El violoncel·lista passava temporades llargues al seu poble natal, a una casa que va construir a la platja de Sant Salvador, que és on ara hi ha el Museu Pau Casals. Alguns dels plats creats pels cuiners de la zona incorporen elements dels llocs on va viure, com Puerto Rico, Nova York i naturalment el Vendrell. A més, com que el músic català defensava la classe treballadora i era de gustos senzills – es diu que sovint demanava bistec amb patates-, alguns dels xefs utilitzen ingredients modestos com la sardina i fan preparacions directes com la sopa de farigola. El forn Cal Badejo, amb 225 anys d’història, fa un llonguet dedicat a Casals que descriuen com a “senzill, humil, català i molt bo”. A partir de setembre, a la botiga del Museu Pau Casals es podrà comprar el plat ‘Alcapúrries viatgeres’, un souvenir gastronòmic basat en un plat del xef Jordi Guillem -que participa a la Cuina dels Genis- i que combina elements de les diferents ciutats on va viure Casals.

Nou comentari