Els tomàquets són una de les fruites més complaents de l’estiu: refrescants, dolces i versàtils. De fet, hi ha poques taules que no comptin amb aquests ingredients als seus plats. Però de tomàquets n’hi ha tantes varietats com flors silvestres al camp, i n’hi ha algunes que s’adeqüen més a les receptes estiuenques. Aquest és el cas del tomàquet de Benach.
El tomàquet de Benach és una varietat que tradicionalment es menja cru en amanides i que destaca per ser molt gustós. “És un dels tomàquets més apreciats per menjar sense cuinar i la seva carnositat permet que quedi molt bé quan es presenta a rodanxes”, explica Dominique Curtil, de l’Horta de La Vall, a Vadegust. L’Horta de La Vall és un hort de muntanya que es troba a la Vall d’Arbolí, on les verdures creixen lliures de contaminació.
Els darrers anys, però, els pagesos han anat abandonant el conreu de les varietats més antigues de tomàquet en benefici d’altres varietats millorades. La qualitat del tomàquet del Benach, però, ha afavorit que la seva producció es mantingui en algunes explotacions de la comarca, encara que una bona part es destina a l’autoconsum. En aquest sentit, Curtil fa un any que ja no treballa amb aquest tomàquet, encara que considera que és un dels tomàquets més saborosos que hi ha al mercat.
D’altra banda, des del restaurant Celler de l’Aspic comenten, a aquest diari, que es tracta d’un tomàquet de temporada que ells sempre serveixen als seus plats durant l’època d’estiu. “Nosaltres l’utilitzem més que res per acompanyar plats suaus, sempre fresc per ressaltar totes les qualitats pròpies de la peça, ja que es tracta d’una varietat és superior a la de la resta de tomàquets”, diu Pau Bru, el sommelier del local gastronòmic situat al centre de Falset (Priorat).
El tomàquet del Benach presenta una grandària mitjana, amb una forma global semiarrodonida. La base del fruit és plana i els costats estan dividits en quatre cantons. Quan es troba en el seu punt òptim de maduració és d’un color vermell poc intens. L’interior és poc ple, amb una quantitat reduïda de polpa.
Actualment, el conreu d’aquesta varietat està en mans d’una desena de pagesos de diferents poblacions del Baix Camp, que el conreen al costat d’altres varietats. Generalment, aquest tomàquet es planta per la primavera i el començament de l’estiu, i es recull durant tot l’estiu i la tardor, fins que arriba el fred. La producció és modesta perquè la planta demana molta cura i atenció.
A més de ser un tomàquet amb altes propietats gustatives, es tracta d’un producte que nutricionalment té alts valors. De fet, el tomàquet juga un paper molt important en el manteniment de la salut del cor i de la circulació sanguínia.
1 
