Les sopes de pastor, un plat molt espartà

Les sopes de pastor són unes sopes molt espartanes que feien (i encara fan) els pastors catalans per desdejunar-se. Els pastors no s’han distingit mai per fer una vida de luxes innecessaris i per regla general comencen el dia amb unes sopes de pa que poden ser bullides o escaldades i que, opcionalment, es poden amenitzar amb algun tall de la vianda que porten al sarró, cansalada o pernil, i, de vegades, un ou, si en poden haver, que no sempre és possible, si no és que els els porten de la plana. A les cabanes de muntanya sempre n’hi ha un que és l’encarregat de fer bullir l’aigua, i amb aquesta aigua els altres es fan les sopes al seu gust. Si volen o poden, hi afegeixen alguna cosa, i si no, amb aigua i pa ja tenen prou per començar a treballar.

Salvador Vilarrasa i Vall va descriure un d’aquests àpats en La vida dels pastors:

Els pastors ens reberen en la seva barraca molt atentament, sense exterioritats i amb una mena de dignitat com hauria pogut fer-ho un rei en son palau. Era cap a set hores i es disposaven a esmorzar per engegar tot seguit la ramada. La mestressa, o sia el pastor que es cuida de la barraca, tenia a punt l’aigua bullenta i cada pastor es feia les sopes a la seva cassola i al seu gust, doncs la mestressa no té obligació de fer-les ni escaldar-les, només ha de tenir l’aigua a punt. A vegades s’hi tiren, del seu recapte particular, una rosta de cansalada. Tots deixaven una mica de sopes per al seu gos, aquest intel·ligent gos d’atura que sembla formar part integrant de l’amo, i del qual es pot ben dir que n’és el seu braç dret.

Al massís de Cantal, cèlebre pel formatge del mateix nom, també fan sopas de pastre, que porten formatge i no s’assemblen en res a les nostres. Els pastors pujaven a l’estiu a les cabanes de muntanya i no baixaven fins la tardor, i allà menjaven sopes amb formatge tendre a tot menjar. Joan Anglada ens descriu la vida d’un pastor anomenat Batifòl en La vie quotidienne dans le Massif Central au xix^e siècle:

Fins a la tardor, no menjarà una altra cosa, tres vegades al dia. Però quines sopes, Déu meu! Carregades d’ulls com la cua d’un paó, plenes de fils com madeixes, nutritives com el sol!

Sopes de pastor

Ingredients (per a 4 racions): 1 llesca de cansalada viada, 150 g de pa sec i sal.

Preparació: en primer lloc llescarem el pa i, en acabant, trinxarem la cansalada. Ho posarem tot en una olla, ho cobrirem amb aigua i ho deixarem al foc. En alçar el bull ho salarem (compte amb la sal) i ho anirem remenant amb la cullera de fusta per tal de desfer el pa. Al cap de deu o quinze minuts ho traurem i ho escudellarem.

Variants: s’hi pot afegir un all trinxat o un raig d’oli d’oliva. Uns minuts abans de traure-ho del foc hi podem afegir un parell d’ous batuts, que remenarem també. Podem canviar la cansalada per una llesca de pernil. Hi ha qui bull el pernil i, amb el brou, fa sopes escaldades. Uns altres s’estalvien la cansalada i el pernil: fan bullir l’aigua amb sal i un raig d’oli, hi afegeixen un parell d’ous batuts en traure-ho del foc i amb això fan sopes escaldades.

Sopas de pastre

Ingredients (1 ració): 150 g de toma de cantal (formatge tendre de vaca), 80 g de pa sec, mantega i sal.

Preparació: per començar posarem aigua en una olla i la deixarem al foc. Hi afegirem un bocí de mantega, ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Mentrestant, llescarem el pa, tallarem el formatge en làmines i ho posarem tot en una escudella. En acabant traurem l’olla del foc i escaldarem les sopes. Ens ho menjarem al cap d’uns minuts, quan el formatge s’haurà mig fos.

Variants: hi podem afegir un parell d’alls.

Dialectalismes

Sopas de pastre: ‘supas’ de pastre, ‘supos’ de pastre.

Sopes de pastor: ‘supes’ de pastor (Catalunya Nord).

Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.