Per què celebrem el Cap d’Any menjant dotze grans de raïm? Existeixen diverses teories sobre quin és el motiu pel qual s’ha instaurat aquesta tradició al nostre territori. Una de les més populars explica que l’any 1909 a Vinalopó (Alacant) va haver-hi una collita extraordinària de raïm. Tant és així que els viticultors van utilitzar aquest excedent per promoure la campanya de la fortuna, assegurant que tots aquells que celebressin l’entrada d’any amb grans de raïm tindrien sort. Una altra teoria diu que el costum prové de França d’una tradició burgesa, que va estendre’s al conjunt de l’estat espanyol com una burla d’aquesta pràctica, fins a convertir-se en la celebració més emblemàtica per rebre l’any nou.
Sigui com sigui, el raïm és un dels productes per excel·lència i un dels protagonistes dels vídeos que es graven durant la benvinguda d’any. Hi ha qui necessita pelar-lo i treure-li les llavors abans de les Campanades; també qui acumula els grans de raïm a les galtes perquè no té temps d’empassar-se’ls; els que fan crec-crec mentre intenten trencar els pinyols, i també els que quan ha entrat l’any nou segueixen sense acabar-se els dotze grans.
Encara es desconeix quina és la teoria certa, però la realitat és que la immensa majoria del raïm que es menja als últims segons de l’any és de la varietat Aledo, la més tardana del Raïm de Taula Embossat del Vinalopó. “Fa aproximadament uns trenta anys que el raïm de Vinalopó té Denominació d’Origen Protegida (DOP), tanmateix fa més de cent anys que els agricultors locals en produeixen a la zona”, recorda a Vadegust la presidenta de la DOP, Beatriz Rocamora.
Segons el Consell Regulador de la DOP Vinalopó, la majoria del raïm que es consumeix durant les Campanades prové de la Vall del Vinalopó. En concret, calculen que només durant aquesta nit es mengen un total de dos milions de quilos d’aquesta varietat.
La principal característica que distingeix el raïm de Vinalopó de la resta és el seu procés de maduració. A diferència del raïm de taula, aquesta varietat creix protegida per una bossa de paper, que durant seixanta dies el manté refugiat dels canvis climàtics, pluja, vent, gebrada i sol. Aquesta particular manera de producció provoca que els grans de raïm comptin amb una pell fina, ja que no s’han d’enfortir davant les inclemències externes. Alhora, la bossa també assegura que la pell dels grans sigui uniforme i de color daurat. Tal com explica Rocamora, la bossa de paper “endarrereix el procés de maduració”, la qual cosa provoca que els grans del gotim sempre tinguin una mateixa tonalitat.
Les set varietats de raïm emparades per la DOP de Vinalopó són: Aledo, Ideal, Dominga, Donya Maria, Rosetti, Victòria i Red Globe, que cobreixen tota la temporada de demanda de raïm de taula a l’hemisferi nord. La producció d’aquestes s’inicia a finals del mes d’agost, amb les varietats més primerenques, i dura fins a mitjans de gener amb la varietat més tardana, que és l’Aledo (la protagonista de les Campanades).
Per a Rocamora, el cultiu ha estat la clau de volta del raïm alacantí, ja que actualment és l’únic raïm de taula amb una Denominació d’Origen Protegida.
