Segurament els panellets són els primers dolços que ens hem atrevit a cuinar des de ben petits. A les vigílies de la Castanyada una de les activitats per excel·lència a la majoria de les escoles és aixafar patates, barrejar-les amb farina d’ametlla i sucre, fer-ne boletes i decorar-les amb pinyons, ametlles, coco o xocolata en pols.
Però la tradició de menjar fruits secs a la Castanyada va començar vinculada amb la vetlla dels difunts. Antigament, per Tots Sants els campaners tenien la missió de tocar les campanes tota la nit perquè ningú s’oblidés de resar per les ànimes atrapades al purgatori i per als fidels. Per agrair-los la feina, la gent del poble s’apropava a les esglésies amb fruits secs, galetes, vi i dolços. Es veu que d’aquí va néixer el costum de l’elaboració dels panellets. Els feligresos portaven aquests dolços als cementiris i els oferien als seus difunts.
De fet, hi ha documents del segle XVIII que recullen rifes de panellets i altres dolços a Barcelona amb motiu de la celebració de Tot Sants. Altres teories també relacionen els panellets amb la gastronomia àrab per l’alta presència de fruits secs a la recepta i les grans semblances de la massa amb el massapà.
En aquest sentit, la base del panellet clàssic és una massa d’ametlles que recorda al massapà, la qual s’acostuma a cobrir amb pinyons i altres fruits secs, i es banya en clara d’ou ensucrada perquè, després del forn, brilli. “Nosaltres fem els panellets seguint la recepta tradicional, que és la del massapà: un quilo de sucre, un quilo d’ametlla ratllada i mitja dotzena d’ous”, explica a Vadegust Enric Prats, el propietari del Forn dels Banys (La Garriga). A la pastisseria Forn dels Banys ja han començat la temporada dels panellets i, segons l’amo, preveuen fer més de 800 quilos de panellets durant el mes d’octubre i novembre.
“Els panellets que segueixen tenint més èxit són els de pinyons i els d’ametlla. Però en fem de cafè, massapà, llimona, maduixa, xocolata, codony i també coberts de fruites confitades”, enumera Prats. Des de la Pastisseria Sala de Llavaneres coincideixen amb el Forn dels Banys que el tipus de panellets més popular és el de pinyons. “És molt important que el fruit sec que s’utilitzi sigui de qualitat. En el nostre cas, només treballem amb pinyons de denominació d’origen i ametlla marcona catalana per fer la massa. Prioritzem la qualitat i la proximitat en els nostres dolços”, defensa el pastisser llavanerenc, Joan Sala, en declaracions a aquest diari.
Cada any, a la Pastisseria Sala elaboren dues varietats de panellets especials per homenatjar la Castanyada. “Hem decidit fer un panellet amb ganache de xocolata que quan el mosseguis se’t desfaci el fondant a la boca, i un altre amb rovell d’ou. Fem servir la mateixa gema que la que cremem damunt dels braços de gitano”, comenta Sala, que revela que un dels secrets dels seus panellets és que a la massa incorporen ratlladura de llimona i taronja perquè sigui més fresca.
Sigui com sigui, els panellets són un dels productes més típics de la Castanyada i alhora un dels dolços que més bons moments ens ha regalat a la cuina quan som menuts, ja que quasi tots hem passat alguna tarda fent panellets a casa, amb la família.
