La mel és un d’aquells productes versàtils que es troba en molts productes del nostre dia a dia, des de la cosmètica, a la cuina, com a la medicina. De fet, és ideal per tractar malalties respiratòries i molt adequada com a remei en casos de refredats, tos, bronquitis, grips i constipats, gràcies a les seves qualitats pectorals, antisèptiques i balsàmiques.
Entre els mil usos i aplicacions de la mel trobem el mostillo de mel, una especialitat dolça de les comarques pirinenques que s’utilitza per aprofitar les restes de mel fixades a les bresques. Segons explica Joan Español, de la Casa Macianet de Beranui (Lleida), als masos dels pobles dels Pirineus era molt estesa la tradició de tenir per a consum propi unes quantes arnes. “Això provocava que existís una cultura cap a les abelles sobre com protegir-les, cuidar-les i també que s’instaurés aquest plat típic: el mostillo de mel”, diu Español a Vadegust.
D’altra banda, Español explica que cada cop hi ha menys possibilitat de fer mostillo de mel perquè els apicultors reciclen molt les bresques, ja que així les abelles no cal que facin un panel nou i, per tant, l’ingredient principal d’aquestes postres està desapareixent.
Un dels llocs més típics de producció de mostillo de mel és als Pallars, on durant molts anys aquest dolç ha estat un dels productes de reaprofitament per excel·lència. Normalment es feia a l’hivern i servia per aprofitar les melroies, és a dir, les restes de mel enganxades a les bresques. Es veu que durant els anys noranta es va intentar comercialitzar aquest producte, però no va aconseguir triomfar i la seva elaboració ha quedat en mans dels restaurants i les cases rurals del territori.
L’aspecte d’aquestes postres recorda a la crema catalana, és d’un color marró més fosc i de textura pastosa, més aviat contundent. S’acostuma a presentar amb fruits secs per sobre com a decoració, com ara nous o avellanes.
Segons assenyalen des de Casa Macianet, per elaborar el mostillo de mel s’agafa la mel amb bresca i s’aixafa per treure la major part de la mel. Tot seguit, s’agafa un petit calder d’aram i se li posa el contingut d’aigua melosa, i aquest líquid es posa a bullir a la llar de foc. “Quan comença a bullir s’agafa un sedàs, anem tirant la farina i remenem a poc a poc fins que es fa una massa compacta. Quan la massa pot subjectar la cullera que s’ha utilitzat per remenar, el dolç ja està al punt”, afirmen des d’aquesta casa rural.
Per últim, el mostillo de mel s’ha de guardar en un lloc fresc perquè agafi consistència, i un dels secrets per saber que “s’està menjant un mostillo de debò” és que s’hagi fet amb cera de mel.
