Maison Dorée, el restaurant més parisenc de Barcelona

Aquest restaurant de luxe va ser un dels elements més icònics de la influència dels costums francesos en la Barcelona de principis del segle XX

Al 1841 es va inaugurar, a la cantonada del que avui és el Boulevard des Italiens amb la Rue Laffitte de Paris, el restaurant Maison Dorée. Els seus propietaris, la família Verdier, el van anomenar originalment Restaurant de la Cité, però degut a la seva luxosa decoració amb sumptuoses pintures, miralls, i els detalls daurats als balcons i balustrades, els seus clients el van rebatejar com a Maison Dorée. Al capdavant de la cuina hi havia el xef Casimir Moisson, un dels més reputats del París de l’època, qui va ser el creador del Tournedó Rossini, un plat fet a mida del gust del compositor Gioachino Rossini, client habitual del restaurant.

La cuina de Moisson, el celler amb més 80.000 referències, i detalls com que el restaurant estava dividit en dues parts que tenien dues entrades independents -una per clients amb prou poder adquisitiu per fer-hi un àpat i una altra pels clients aristocràtics, molt rics o famosos- van convertir el Maison Dorée en el centre de la vida social i política de la capital francesa.

Va tancar l’any 1902, quan l’edifici va ser venut per reconvertir-lo en oficines. El seu esperit però es reencarnaria a la nostra estimada Barcelona.

L’any 1897 els germans Michel i Charles Pompidor, originaris de Prats de Molló i la Presta, un municipi de la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord, van adquirir a Barcelona la xocolateria La Mallorquina, situada a la cantonada que el carrer Rivadeneyra fa amb la Plaça Catalunya. En el seu pensament hi havia la creació d’un restaurant. Quan es va presentar l’ocasió van adquirir el local contigu al que ocupava La Mallorquina, on hi havia un comerç de llits metàl·lics. L’any 1903, un any després de que desaparegués a París la Maison Dorée, naixia a Barcelona un restaurant de luxe amb el mateix nom. Eren temps on la societat barcelonina s’emmirallava en la societat parisenca. El Maison Dorée es va convertir en l’ambaixador de la reputadíssima cuina francesa a Barcelona.

El germans Pompidor van encarregar l’obra a l’arquitecte Augist Font i Gumà. El Maison Dorée es va dividir en tres plantes: un soterrani, la planta a nivell de carrer i un primer pis, totes elles dissenyades i decorades amb luxe i sumptuositat. El mobiliari es va comprar a París i en les parets s’exhibien pintures dels millors artistes del moment, com Ferrater, Vancells, Rius i Urgell, entre d’altres. Es va fer molt popular la porta giratòria, la primera que va haver-hi a la ciutat, que donava accés a l’interior del local, on hi destacava una majestuosa barra que creuava les dues estances en que estava dividit, el cafè-restaurant i el menjador amb capacitat per a 300 comensals.

El restaurant Maison Dorée de Barcelona | Viquipèdia

Al primer pis, tal i com succeïa en el restaurant homònim parisenc, a més de menjadors privats, una sala amb piano i una sala de fumadors, també hi havia algunes habitacions de luxe, reservades a clients molts especials. Les seves terrasses estaven habilitades per poder ser utilitzades durant tot l’any.

El Maison Dorée es va convertir ben aviat en espai de trobada de la burgesia, l’alta societat i d’intel·lectuals i artistes, tots ells desitjosos de seguir els costums i les modes procedents de París. Els banquets i festes que les classes més benestants hi van fer van tenir molt de ressò a la ciutat.

Aquest restaurant va ser un dels que va introduir els canelons a la ciutat de Barcelona, i en ell s’hi celebraven els “sopars de duro”. També, tot i no ser un hàbit afrancesat, el Maison Dorée va ser punt de trobada per prendre el té, en un servei anomenat “Five o’clock tea”, que sembla ser que se servia a les cinc de la tarda.

L’obstinació dels germans Pompidor per recrear al Maison Dorée els costums de servei dels millors restaurants parisencs, va portar que es veiessin a Barcelona estris de cuina com la premsa d’ànec, imprescindible per preparar l’ànec a la sang (canard au sang), un dels plats clàssics de la gastronomia francesa que té el seu temple al restaurant La Tour d’Argent de París. També els plats finalitzats davant del client utilitzant, entre d’altres, els fogonets d’alcohol portàtils. El personal de servei anava impecablement vestit, amb el cabell curt, sense bigoti o barba, i feien servir sabates amb sola de goma per no fer soroll al caminar.

El Maison Dorée va tancar l’any 1918. La seva privilegiada ubicació era cobejada per una banca desitjosa d’instal·lar-se en els indrets més emblemàtics de les ciutats. El mes de juny de 1918 la Banca Arnús, una entitat financera fundada el 1846 per Evarist Arnús amb diners provinents del corretatge de cotons i de l’especulació financera a borsa, va comprar l’edifici del Maison Dorée per convertir-lo en les seves oficines. Avui dia aquest edifici està ocupat per la cadena de moda i complements Primark.

Nou comentari