“La mongeta de Castellfollit de Boix és un producte que abans s’utilitzava per autoconsum i com a principal font d’energia als masos, i que ara s’ha convertit en un producte gourmet”, explica el productor de la Casa Taneu, Joan Lladó, a Vadegust. A més de la preuada mongeta de Castellfollit del Boix, aquest pagès a la seva finca també hi cultiva cereals, vinya, ametlles i olives.

Es diu que les mongetes es van domesticar a mesoamèrica, i que més tard van arribar al municipi de Castellfollit on van adaptar-se i crear la seva varietat autòctona. Segons la llegenda local, la mongeta va arribar fa prop de tres-cents anys dins del sac d’un mercader que es va esberlar. Des d’aleshores, la pagesia del municipi les cultiva any rere any i les mongetes s’han anat adaptant al sòl i al clima local. Però la primera cita de la presència d’aquesta mongeta a Castellfollit del Boix la trobem l’any 1787 de la mà d’un escriptor anglès, Arthur Young, en el seu llibre “Viatge per Catalunya”. 

“El canvi climàtic ens ha jugat una mala passada. Els dies de primavera que va fer molta calor la mongeta estava en esclat de floració i les altes temperatures van cremar la gran majoria de flors”, lamenta Lladó, que tem que la producció d’enguany s’hagi vist molt afectada per l’escassetat de pluges i l’excés de temperatura. El pagès explica a aquest diari que hi ha diversos pagesos que també tenen la seva collita en escac i mat, i que “s’estan desanimant amb els efectes del canvi climàtic”. “Els nostres avantpassats no perdien cap collita perquè la mongeta era un dels ingredients de subsistència principals per a molts dels vilatans”, recorda Lladó. 

Mongetes de Castellfollit del Boix | Instagram @mongetadecastellfollit

La mongeta de Castellfollit és una llavor petita i aplanada, de color blanc i forma entre rectangular i ovoide. Actualment, la Fundació Miquel Agustí ha estat treballant en la recuperació i protecció d’aquesta llavor, que està catalogada pel programa Xarxa de Productes de la Terra i està inclosa en el Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de Catalunya. “Té un sabor excepcional i és la menys farinosa del mercat. Quan la cuines es queda molt sencera i el llegum manté tot el seu potencial”, explica Eugeni Pujol, el productor al capdavant de Cal Miqueló. 

Les mongetes de Castellfollit se sembren cap al mes d’abril (a partir de Sant Marc) i es recullen a l’agost o setembre. Tot això, en funció de les condicions climàtiques, ja que cal una certa humitat i temperatura perquè la llavor germini. També és molt important que hi hagi disponibilitat d’aigua al sòl en el moment de la floració i que aquest període no coincideixi amb temperatures molt elevades.

Actualment, a l’octubre se celebra una fira només al voltant d’aquest producte. Aquest novembre del 2022 es preveu que es faci la cinquena edició, on productors, cuiners i especialistes en recuperació de llavors es reuniran per donar a conèixer totes les propietats del producte. 

Com que es tracta d’unes mongetes que queden molt senceres, són ideals per fer-ne empedrats, amanides fresques ara a l’estiu o per cuinar en plats calents on les mongetes siguin les protagonistes, com pot ser a la marinera acompanyades de cloïsses. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gironí. a juliol 07, 2022 | 08:43
    Gironí. juliol 07, 2022 | 08:43
    No les he tastades, però segur que son molt millors que les tan anomenades de SantaPau (encara que en diguin fesols són mongetes). N'he tastades tres vegades, de tres llocs diferents. I les he trobades horribles.
    • Icona del comentari de: Joan de Canyamars a juliol 07, 2022 | 19:56
      Joan de Canyamars juliol 07, 2022 | 19:56
      Hola, bon dia. El nom de "fesols", es el nom genèric que sempre s'havia donat a totes les mongetes. O sigui que mongetes i fesols son sinònims. Això de bones o dolentes, depèn del gust de cada persona, no dels fesols.
  2. Icona del comentari de: Bandoler a juliol 08, 2022 | 07:30
    Bandoler juliol 08, 2022 | 07:30
    Jo si que les he tastat, i és sens dubte la millor monjeta que he tastat mai. Si es cou bé és una mongeta fina, gustosa, sense pell. Repeteixo, ni Santa Pau, ni Ganxet!! La millor mongeta, la de Castellfollit!!
  3. Icona del comentari de: Gironí. a juliol 09, 2022 | 08:43
    Gironí. juliol 09, 2022 | 08:43
    No, Joan de Canyamars. Les mongetes i els fesols son dues coses diferentes; les mongetes son de color blanc (també n'hi ha de vermelles, però almenys jo fa anys que no en veig). Els fesols son de color grisós, amb un ullet negre molt característic. Son poc coneguts fora de determinades contrades, com algunes de gironines. Dues anécdotes: un parent meu, exiliat a França a causa de la guerra civil, explicava que, de fesols allà n'hi havia molt pocs, i que només en compràven i menjaven els portiguesos. Una altra: Un menbre de l' Institut d'Estudis Catalans va venir a la població on visc a donar una conferència. Com a membre de l'organització, al vaig, juna amb dos altres companys, portar a un hostal a sopar una mica. en sentir que hi havia fesols en va demanar i en va menjar un bon plat. I ens explicà."No n'havia menjat d'ença la guerra, quan era una criatura i, amb els pares, agafava el tren i veniem aquí prop de Girona a intentar aconseguir menjar". què us sembla?.
  4. Icona del comentari de: Boku. a juliol 09, 2022 | 09:31
    Boku. juliol 09, 2022 | 09:31
    Les mongetes vermelles son una de les bases de la confiteria japonesa. Amb elles es prepar l'Azuki.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa