Les herbes aromàtiques de l’Alt Urgell, el secret de les trementinaires

La tradició de recol·lectar herbes aromàtiques i remeieres als Pirineus ve de les dones de la Vall de Vansa que es van dedicar a vendre de forma ambulant remeis fets amb plantes

Vaig decidir fer melmelades amb herbes aromàtiques en honor a les trementinaires, perquè no es perdés aquesta tradició”, explica a Vadegust Núria Rosell, la propietària de melmelades Cal Casal. Ella viu a Ossera, un poble de l’Alt Urgell on habiten 20 persones i que es troba a 1.250 metres d’altitud dins d’una vall del Pirineu Lleidatà. 

Les dones d’Ossera, conegudes amb el nom de trementinaires, es van dedicar tradicionalment a la venda ambulant de remeis fets a partir de plantes aromàtiques, com són la trementina i l’oli d’avet. Concretament, les dones d’aquest municipi van ser les últimes de la regió a abandonar aquest mode de vida rural, que venia propiciat pel clima de l’Alt Urgell, ja que és l’idoni pel cultiu de plantes medicinals i aromàtiques. Gràcies a les característiques climatològiques de la muntanya pirinenca, les plantes aromàtiques de la zona conserven tota l’aroma i les seves propietats curatives. 

Totes les melmelades que faig tenen com a base la compota de poma perquè el seu sabor és molt neutre. Si després hi afegeixo hisop, farigola, menta o qualsevol herba aromàtica, m’asseguro que no es perdin les seves qualitats organolèptiques”, comenta Rosell, que produeix diversos tipus de melmelades segons el temps de floració de les aromàtiques.

Melmelades de Cal Casal

Actualment, les herbes aromàtiques de l’Alt Urgell es comercialitzen en diferents formats. La Núria Gavaldà, propietària d’Essències Tuixent, es dedica a l’elaboració d’essències florals, que ven sota el segell d’Essències Remeieres, i a la producció de cosmètics naturals fets amb herbes medicinals de la zona. Gavaldà va començar aquest negoci per dinamitzar el poble de Tuixent (Alt Urgell), que va ser el municipi bressol de les trementinaires de la Vall de Vansa i que, ara, s’ha convertit en un referent entre els amants de les herbes remeieres. 

Les trementinaires eren dones fortes de la Vall de Vansa que iniciaven llargs viatges pels boscos de la comarca a la recerca de plantes medicinals per elaborar els seus remeis i olis, popularment coneguts com a trementines. Durant el segle XIX gran part de la població femenina d’aquesta comarca pirinenca es va dedicar a l’ofici de la trementina. Però aquest ofici va arribar a la fi l’any 1996 amb la mort de l’última trementinaira, Sofia Montaner. Ella va iniciar el seu últim viatge el 1984, acompanyada pel seu marit Miquel Borrell. 

En concret, la trementina és un ungüent fet a partir de la resina del pi roig amb altres olis essencials, ceres i greixos. Aquest remei d’herbolari va fer-se famós per la seva capacitat curativa. Actualment, entre els diversos locals artesans del municipi d’Ossera, hi ha l’Herboristeria Nogué. Aquesta botiga es dedica al cultiu ecològic de plantes medicinals i aromàtiques, des del 1984. Tenen una plantació d’unes 40 varietats de plantes aromàtiques, a banda de totes aquelles que obtenen mitjançant la recol·lecció silvestre. A Nogué fan tota mena de productes ecològics vinculats al món de les herbes aromàtiques, des d’infusions a sals aromatitzades. 

L’Herboristeria Nogué | herbesossera.com

A l’Alt Urgell hi ha herbes aromàtiques de mil colors i formes segons les característiques de les plantes d’origen, tot i que s’han d’assecar per conservar-les i mantenir les propietats curatives. Les més comunes de la Vall de Vansa són l’arrel d’argençana, les flors de pi ros, l’arç blanc, sajolida, la camamilla, el te de roca, l’espígol, la corona de rei, l’orenga, la valeriana, el comí, l’orella d’ós, l’herba de mil fulles, la menta de gat, la xicoia, l’herba fetgera, l’escarcí, les fulles de noguera i la til·la.

Actualment, a la Vall de Vansa les herbes aromàtiques han quedat en mans de la població neorural que vol mantenir viva la tradició de les trementinaires, les dones que van recórrer la comarca urgellenca amb remeis naturals fets a partir de plantes. 

Nou comentari