Les coquetes d’Aiguardent, uns dolços que uneixen un poble

Aquestes pastes formen part de la tradició de Prat de Comte, un poble de molt pocs habitants on se celebra la Festa de l’Aiguardent

“Jo no sé si les coquetes les vam inventar a Prat de Comte o no. Però sí que sé que les fem de tota la vida”, explica, a Vadegust, la Teresina Martínez, una de les veïnes d’aquest municipi de cent vuitanta-tres habitats de la Terra Alta. Ella amb les altres dones del poble s’encarrega de la producció de coquetes d’Aiguardent i casquetes durant la Festa de l’Aiguardent, que coincideix amb els dies del Pont del Pilar.

“Les fem igual que les feia la meva besàvia, la meva padrina i la meva mare”, recorda Martínez, que revela que les coquetes d’Aiguardent no tenen cap secret: “Només has de barrejar oli, aiguardent, sucre i farina, i fer-ne una boleta. Però estan boníssimes. També se’ls fa un pessic al mig i se’ls hi posa un cordonet de massa al costat”, explica. La coqueta d’Aiguardent és un dolç de mida rodona i aplanada, amb un color daurat que la distingeix de les altres galetes gràcies a la seva cocció artesana. 

La tradició de la rebosteria a les Terres de l’Ebre sempre ha estat associada a l’elaboració casolana. Això fa que tots els pobles tinguin les seves pròpies pastes i que existeixin moltes receptes d’un mateix producte. Antigament, les coquetes es portaven a coure al forn comunal perquè la majoria de famílies no en tenia a casa. Els dies festius, mentre alguns veïns començaven a escalfar la llenya del forn, d’altres acabaven de perfeccionar les receptes de les seves pastes. Pels ebrencs els dolços s’han convertit en un símbol de celebració. En el cas de les coquetes d’Aiguardent servien per celebrar la producció d’aquesta beguda alcohòlica a Prat de Comte.

Imatge de la Festa de l’Aiguardent de Prat de Comte | Cedida

Abans que la plaga de la fil·loxera i la Guerra Civil canviessin el destí dels conreus de Prat de Comte, aquest poble era molt conegut per la seva producció vinícola. La gent gran encara recorda que s’hi feia un dels millors vins de la comarca. Moltes famílies també es dedicaven a destil·lar aiguardent a les seves cases. Una tradició que s’ha perdut després que dos pratdecomtins perdessin la vida durant l’elaboració d’aquest licor. Segons expliquen des de l’Ajuntament, la tradició oral ha permès descobrir que al soterrani de l’antic forn de pa del poble, el Forn de Moruno, hi havia una petita destil·leria on es feia aiguardent.

Cada any, abans de la Festa de l’Aiguardent, les pratdecomtines es tanquen al Forn de Moruno i preparen més de deu mil coquetes. Aquestes, més tard, es reparteixen amb un gotet d’aiguardent a tots els visitants que s’apropen a celebrar l’esperada Festa Major. “De coquetes d’Aiguardent no en pots comprar altres dies. És un dolç que cadascú fa a casa seva”, assegura Carmen Fosch, una treballadora de l’Ajuntament de Prat de Comte. “Si les vols assaborir, has de venir a les nostres festes”, diu, amb tendresa, Martínez. Totes dues pratdecomtines asseguren que no coneixen cap lloc on es puguin comprar aquestes galetes autòctones.

Les coquetes d’Aiguardent són unes pastes nascudes de la senzillesa, que tenen el sabor d’una terra de vins i que demanen d’una preparació a l’antiga, cuites amb el caliu d’un forn de llenya i fetes amb l’amor de les receptes que salten entre generacions.

Nou comentari