Les ametlles: Estats Units vs Països Catalans

Als que som de la Mediterrània sempre ens sorprèn la forma que tenen els anglosaxons de descobrir el món

Bona part dels productes més quotidians que consumim procedeixen dels Estats Units: els fesols de Santa Pau- molt estimats a Girona, però que solen ser de Michigan-, els fesols de l’ull negre -també procedents dels Estats Units-, els cigrons… Igualment tothom coneix les nous de Califòrnia, o les prunes dessecades. Ara, l’agricultura nordamericana, que té poderoses organitzacions que promocionen els seus productes no només als Estats Units, sinó arreu del món, també ha entrat en el camp de les avellanes i les ametlles. Als que som de la Mediterrània sempre ens sorprèn la forma que tenen els anglosaxons de descobrir el món, i particularment el món de la cuina i productes de la Mediterrània.

Vegeu les coses que diuen els del comitè nordamericà de l’ametlla.

“Els consumidors globals d’avui estan buscant a les prestatgeries els  nous productes d’aperitiu que satisfan les seves ànsies de sabor, i que mantinguin la seva energia durant tot el dia… Tenint en compte aquestes preferències, no és d’estranyar que les ametlles de Califòrnia estiguin fent el seu camí en un sens fi de nous productes d’aperitiu a tot el món”.

Els  consumidors d’Amèrica del Nord, segons sembla, classifiquen les ametlles en el rang núnero 1 dels aperitius. Si més no, diuen que el seu consum ha augmentat 52 per cent des de l’any 2012.

Un pot amb ametlles | Pixabay

Però, Houston, tenim un problema! Els americans mengen aquestes ametlles fregides, és a dir, carregades de greixos gens bons per a la salut; o a tot estirar crues, que no tenen gust de res. Els haurem d’exportar la nostra “tecnologia punta” per al tractament de les ametlles -que té més de 1000 anys!- a fi de fer-les mes bones, més lleugeres i més digeribles: les ametlles torrades! Tecnologia “made in Catalonia”.

I encara els sorprendria més saber que nosaltres no només les mengem com un pica-pica, sinó també per postres -soles o formant part de les Postres de músic o Grana de capellà-. Ja ho deia Josep Pla: “De postres et servien quatre ametlles”, un costum que tots hem vist a pagès. I, obsessionats com estan per la dieta, encara els sorprendria més que en la cuina catalana, de l’Edat Mitjana al segle XIX, per cuinar no es feia servir llet animal, sinó llet d’ametlles. O que aquesta llet és una beguda molt típica a Mallorca o al Marroc. I què us diré de les picades, aquesta meravella de la cuina catalana on senyoregen les ametlles? I la rica pastisseria i sucreria valenciana, mallorquina i catalana a  base d’ametlles: tortades, ametllats, rosegons, carquinyolis, massapans, torrons… O el deliciós ‘Menjar blanc‘, ara característic de Reus i abans present arreu dels Països Catalans. O la inoblidable Sara, creació dels pastissers barcelonins en homanatge a la gran actriu Sara Bernardt.

Fins i tot terres atlàntiques com Galícia i Portugal s’han deixat seduir pel delicat gust de les ametlles: Tarta de Santiago -bolo de améndoas, a Portugal-, o el Licor de améndoas, portuguès. L’ametlla també és present a Itàlia, a Espanya, a Provença, al Magrib, a Grècia…

Nou comentari