L’Enxaneta de Valls és un d’aquells dolços que si no ets de la zona, probablement no has tastat mai. Però el seu nom ja et desperta un gran interès i et fa imaginar la galeta com un plaer ben petitó. Des de la fleca Santa Magdalena expliquen a Vadegust que aquests dolços sempre llueixen a l’aparador d’una de les principals pastisseries del municipi, la Valls.
És una galeta seca que es va crear als anys vuitanta per dotar la vila d’un producte propi que fes honor a la seva tradició castellera, una activitat molt arrelada a Valls. Segons recorden des de la Pastisseria de Valls, van inventar aquestes galetes per encàrrec de l’Ajuntament, el qual volia trobar un dolç que servís per identificar i promocionar turísticament la ciutat. D’aquí van néixer les enxanetes i “el seu nom que homenatja els menuts que coronen els castells”. Aquesta pastisseria és un dels negocis més tradicionals del municipi. De fet, la seva història va començar l’any 1901 quan Pere Ollé, després de treballar i estudiar de pastisser a Perpinyà, va fundar a Valls la confiteria La Violeta. Sense ser-ne conscient, va iniciar la trajectòria d’una saga de pastissers que arribaria fins al dia d’avui.
L’Alt Camp i la seva capital són el bressol de les calçotades i del món casteller, un indret que és conegut per la rauxa de les festes populars i la tranquil·litat que ofereix l’entorn rural. Per això, la seva gastronomia recull aquests costums tan nostrats de la comarca. Fins i tot en el camp dels dolços calia un que representés l’ànima festiva del territori, com fan les enxanetes de Valls. La comarca també és famosa pels petonets, les melmelades, el pa de pessic i la coca d’ametlles, entre d’altres.
Les enxanetes tenen la mateixa mida que una pasta de te i estan fetes a base d’avellanes. Són galetes seques, petites i de color torrat clar. Tenen un cos dur i cruixent, cosa que les fa ideals per sucar amb vi ranci o per acompanyar unes postres cremoses. D’aspecte recorden als amaretto di Saronno, que són unes galetes que es produeixen a la majoria de regions d’Itàlia i que estan fetes a base de pasta d’ametlla, sucre, clara d’ou, ametlles dolces i amargues i ossos d’albercoc. Tant els amaretti com les enxanetes es caracteritzen pel seu efecte carquinyoli, ja que són un dolç que s’esmicola a cada queixalada fent un soroll particular.
Les enxanetes s’elaboren a partir d’una massa d’avellana, sucre, farina i ous. Hi ha algunes receptes que incorporen espècies o mel per fer-les més saboroses. Un cop està la massa feta, es fan boletes de la mida d’una cullera, que es cobreixen de sucre perquè quedin brillants després de ser fornejades. Una de les virtuts d’aquest producte és el seu temps de conservació: com que es tracta d’un dolç sec no cal consumir-lo al moment i es pot guardar al rebost i treure’l aquells dies que ve de gust un capritx per acompanyar el cafè.
“No podràs menjar-ne dues, sense agafar-ne una tercera”, adverteixen des de la Pastisseria Valls, i consideren que la mida i el sabor d’aquestes postres les converteixen en un producte de vici i que mai pot faltar a les sobretaules. Actualment, les enxanetes són uns dolços molt consumits pels vallencs i un obsequi ideal per regalar tradició, sabor i amor per la terra.
