La col és un producte que es conrea a les nostres terres des de l’època dels celtes. De fet, consta que els romans van ser els encarregats de difondre aquesta hortalissa arreu d’Europa. Actualment, de cols se’n cultiven a tot el territori, però les comarques de Tarragona i Barcelona són les principals productores d’aquest producte, gràcies al seu clima temperat.
Tot i això, existeixen varietats de cols que toleren bé les baixes temperatures, com és el cas de la col pell de galàpet o la col d’hivern a la Cerdanya. La de pell de galàpet és una hortalissa autòctona d’Osona, que des de fa temps els bancs de llavors i els pagesos treballen per recuperar. “En aquests moments ja no ens queda gairebé planter de col de galàpet perquè el moment de sembra d’aquest producte és entre el mes de setembre i octubre”, explica a Vadegust el propietari de Cereals Roda (Osona), Pere Arisa.
A Cereals Roda venen tota mena de productes relacionats amb l’horta, entre els quals destaca el planter de la col de pell de galàpet. “Es tracta d’una varietat més consistent que les altres i que es pot coure molt bé, no com la francesa o la setsetmanera, que estan pensades per confitar”, comenta Arisa.
És una col de grandària mitjana, molt compacta i formada per fulles ben primes amb els nervis marcats. Com el seu nom indica, el color d’aquesta col recorda a la pell d’un gripau i és d’un verd fosc, sobretot pel que fa a les fulles exteriors. Encara que la seva presència és rústega, els experts consideren que és una col d’un gust molt fi i més saborosa que la majoria de varietats. “Els avis ja ho deien, que la col de pell de galàpet era la més bona perquè com que està tocada pel fred, el seu sabor queda més concentrat i creix exponencialment”, recorda el tresorer del Banc de Llavors de Roda de Ter (Osona), Pere Bosch.
Des del 2013 aquest banc de llavors osonenc cultiva llavors antigues per fer perllongar les varietats autòctones del territori. Tal com explica Bosch, una llavor és considerada local quan fa més de trenta anys que es produeix a un territori. “La pell de galàpet l’hem hagut de conrear a partir d’unes llavors cedides pel Banc de Llavors del Vallès Oriental. Nosaltres no hem aconseguit que passin tots els requisits necessaris”, lamenta Bosch, alhora que agraeix la col·laboració de tots els pagesos que s’han apropat al banc per compartir les seves llavors ancestres.
En aquest sentit, Bosch espera que la producció que han plantat enguany de col de galàpet els permeti multiplicar les llavors i, posteriorment, donar-les a conèixer entre els productors locals. “Esperem amb candeletes la primavera perquè és quan sortiran les flors i també les noves llavors”, diu el membre del banc de llavors.
Com totes les cols, la pell de galàpet és una verdura de la qual es menja tot, amb altes propietats nutritives i que quan es cou deixa una olor particular a la cuina. Se sap que l’origen d’aquesta olor es deu als compostos de sofre que contenen les crucíferes. Per això, es recomana afegir unes gotes de vinagre a l’aigua mentre bull i després afegir la col.
