Quantcast

La Coca de Montblanc, marcada pel vapor

La Pepa Xarpa va fer famós aquest dolç mentre els passatgers esperaven que el tren reomplís d'aigua els seus dipòsits al municipi

“Coques. Coques. Coques de Montblanc!”. Aquesta cantarella va fer famoses aquestes coques entre tots els viatgers que agafaven el tren de Lleida a Tarragona. Va ser la Pepa Xarpa amb els seus cabassos plens de pastissos que es va dedicar a endolcir les boques de tots els passatgers mentre esperaven que el tren de vapor acabés de reomplir d’aigua els seus dipòsits a Montblanc (Conca de Barberà).

“La Pepa Xarpa feia a casa aquests dolços que ara s’han tornat una insígnia del nostre poble”, diu Oleguer Palau, el propietari del forn de pa Germans Palau. Aquest forn fa més de setanta anys que elabora la coca de Montblanc, des que l’avi de Palau va crear el negoci. “La recepta actual de la coca va pensar-la el meu avi. El que la fa especial és la seva esponjositat que s’aconsegueix gràcies a la massa mare francesa poolish“, explica el forner a Vadegust.

Per a Palau, la Pepa Xarpa i la lleugeresa del dolç han fet que la Coca de Montblanc sigui un èxit entre els veïns del municipi i els seus visitants. “La consistència de la coca recorda a un pa gallec o a un pa d’aigua”, diu el forner, que reconeix que el que més li agrada d’aquest dolç són els “alvèols” que queden en el seu interior. Palau també revela que un dels secrets del sabor de la Coca de Montblanc que es fa al seu obrador és la cocció. “En comptes de coure-la en llauna com es fa amb la majoria de coques, nosaltres la fornegem a la pedra. És per això que a sota hi queda una doble capa cruixent que contrasta amb l’esponjositat de la resta de la pasta”, precisa Palau.

Des del Forn de pa Joan, que es troba al bell mig del municipi, expliquen que la Coca de Montblanc s’ha fet sempre. “Nosaltres fa aproximadament uns cent anys que l’elaborem. Però, aquesta coca s’ha fet tota la vida al poble. Totes les coques que fem els forners del municipi són coques de Montblanc”, explica Montse Guinovart, qui regenta aquest obrador amb el seu marit, que va quedar-se el negoci l’any 1988 quan els seus fundadors van decidir jubilar-se.

Coques de Montblanc farcides de crema del Forn de pa Joan | Cedida

Al Forn de pa Joan s’ofereixen racions individuals de coca de Montblanc que s’assemblen a les ensaïmades. “Moltes famílies les compren per berenar o esmorzar perquè són uns dolços fets bàsicament amb aigua“, comenta Guinovart. Aquest forn del centre també ha començat a innovar amb aquesta recepta i, ara, venen coques de Montblanc farcides de crema o de xocolata.

La Coca de Montblanc és una massa dolça abrioxada, a la qual se li espurneja sucre per sobre. “A les nostres els hi donem un toc d’anís i les deixem una mica cruetes perquè encara siguin més flonges”, explica la fornera.

La història d’aquesta menja i de la Pepa Xarpa encara la relata la gent gran del poble, que l’havien escoltat dels seus pares i avis. Tant és així, que la Coca de Montblanc s’ha convertit en un element patrimonial i, com qualsevol de les tradicions ha trobat els seus detractors. Entre els habitants de Montblanc i de l’Espluga de Francolí sempre ha existit la rivalitat que caracteritza els pobles que són veïns. És per això que els espluguins quan la Pepa Xarpa cridava “Coques de Montblanc”, contestaven: “No les compreu que són llepades”. 

Nou comentari