La Cirera del Baix Llobregat, nascuda d’un infortuni

El Baix Llobregat produeix la meitat de les cireres de Catalunya i el clima temperat de la comarca fa que siguin d’una dolçor exquisida

La cirera és una d’aquelles fruites de temporada curta que si no t’afanyes per comprar-la, t’has d’esperar fins a l’any vinent per tastar-la. La temporada d’aquesta fruita comença a finals d’abril i en qüestió d’un mes i mig s’acaba, tal com explica a Vadegust Artur Arenols, el propietari de l’agrobotiga Can Arenols (Viladecans). Ell fa anys que ven les cireres del Baix Llobregat a la seva botiga de queviures.

“La cirera baixllobregatina és molt dolça i això és gràcies al microclima que hi ha a les zones on es produeix, com Sant Climent, Torrelles o Sant Vicenç”, assenyala Arenols. La cirera és un cultiu tradicional de la comarca del Baix Llobregat i les varietats més habituals que s’hi conreen són la burlat (la més primerenca), la cua llarga i l’starking. Tot i que actualment s’hi cultiven més d’una trentena de varietats diferents. El clima temperat de la comarca fa que sigui una bona zona pel conreu d’aquesta fruita, i com que els terrenys són de secà fan que la cirera sigui menys grossa que l’ha produïda en altres parts.

El conreu de la cirera es va implantar al Baix Llobregat a causa de l’entrada de la fil·loxera a Catalunya que va destruir gran part dels terrenys vinícoles. La fil·loxera era un insecte originari d’Amèrica del Nord que es va estendre a Europa a partir de la meitat del segle XIX i va provocar que molts pagesos haguessin de reinventar-se. En aquest sentit, els baixllobregatins van optar pel cultiu de la cirera, i aquest va fer-se tan famós que fins i tot venien temporers de fora quan era època de recollida d’aquesta fruita. “Ara, el conreu de cirera ja no és tan popular perquè el relleu generacional ha provocat la desaparició de molts camps i famílies de productors d’aquesta fruita. A més hi ha molts camps amb cirerers molt vells i per la falta d’ajudes econòmiques hi ha pagesos que no poden renovar els seus arbres per continuar amb el llegat familiar”, comenta Arenols.

Cireres de Llers aquest diumenge 12 de juny del 2016. (Horitzontal)

Una de les virtuts de les cireres del Baix Llobregat és que són un producte de proximitat, i això fa que el consumidor pugui menjar-se-les tot just després de ser recollides del camp. Per aquest motiu, són més bones que les vingudes de fora, ja que es degusten en el seu moment perfecte de maduració. Tot i això, els pagesos de la zona estan treballant actualment per millorar el producte i van provant noves varietats per aconseguir una cirera ben dolça i amb una bona consistència.

D’altra banda, des del Consell Comarcal del Baix Llobregat informen a aquest diari que moltes de les fires de les cireres que se celebren els pobles de la comarca s’hauran de reformular a causa de la crisi sanitària de la Covid-19. El Papiol, si no milloren les restriccions actuals, faran un Scape Room a l’aire lliure i un mercat de pagès només amb parades d’alimentació. I a Santa Coloma de Cervelló, per la Festa de la Cirera, faran un programa especial amb un mercat de pagès i artesania local, i una programació d’espectacles amb aforament regulat. 

L’infortuni ha provocat que el Baix Llobregat produeixi la meitat de les cireres de Catalunya i cultivi a les seves terres una fruita d’una dolçor exquisida

Nou comentari