La ceba vigatana: suau, poc picant i dolça

És l’escollida pels amants de la ceba crua amb un raig d’oli i pels de les escalivades | Es tracta d’un producte autòcton de la comarca d’Osona, que s’ha adaptat al clima fred del territori

La ceba vigatana, com totes les bones coses, es fa esperar i s’acaba molt ràpid. “És una ceba de consum immediat, que es cull a principis d’estiu i aguanta fins a l’agost, més tard se’n fan ceballots”, diu Toni Juclà, de l’Horta Totsants, a Vadegust. Ell ha fet durant anys ceba vigatana ecològica i d’alta qualitat, però des del confinament que s’ha especialitzat en el conreu d’herbes aromàtiques.

“A diferència dels calçots, els ceballots vigatans no es calcen“, explica Juclà. L’acte de calçar consisteix a cobrir de sorra la part inferior de les cebes per aconseguir que aquestes, quan espiguin, tinguin més part blanca. Però, en canvi, la ceba vigatana sempre s’ha deixat grillar fins que agafava l’alçada adient per ser collida i menjar-la amanida. Juclà recorda que antigament era tradició consumir els ceballots vigatans escalivats a l’hivern.

La ceba vigatana és autòctona de la comarca d’Osona (Vic) i creix envoltada pel Prepirineu, la serralada prelitoral al sud-est i la Depressió Central catalana. Per produir-se, aquesta varietat de ceba necessita terres ben treballades i profundes. Un sòl que sigui esponjat perquè, si està massa endurit, no deixa que es facin grosses. A més, es tracta d’una ceba que necessita molta hidratació i que està molt ben adaptada al clima fred de la comarca.  

“Un dels principals atractius de la ceba vigatana és la seva dolçor”, assenyala Gerard Bellpuig a aquest diari. Ell viu i treballa al Mas Bellpuig, una finca de Tarradell (la Plana de Vic), que segueix treballant la terra com ho feien abans els antics pagesos. Actualment, al Mas hi viuen tres generacions que comparteixen la filosofia de viure una vida autosuficient. Alhora, des de Bellpuig treballen per impulsar i difondre els valors agraris des d’una perspectiva cultural i agroecològica i, entre molts altres productes, cultiven ceba vigatana.

Segons Bellpuig, la característica més preuada de la ceba vigatana és la dolçor i el fet que no pica gens, però considera que aquesta qualitat s’ha anat perdent al llarg dels anys. Probablement, el motiu és que la dolçor està intrínsecament relacionada amb el pH de la terra. Per tant, quan l’acidesa del sòl decreix, les cebes són menys dolces i més picants. 

Tot i això, la ceba vigatana segueix sent famosa per ser una ceba molt suau, amb poca picantor i dolça. Aquests atributs, tal com explica Juclà, l’han convertit en la candidata perfecta per ser menjada crua amb vinagre, sal, oli i tomàquet, o per formar part d’amanides. Una de les altres elaboracions on la ceba vigatana és la protagonista és l’escalivada. De fet, ha estat identificada per ser una de les millors varietats de ceba per escalivar, gràcies a la seva dolçor. 

Té una forma allargada i esprimatxada que recorda a una bitlla, i les capes de l’exterior són de color violeta. Es pot consumir tendra a l’inici de l’estiu i seca fins a principis de tardor. Per comprar-la, cal visitar els mercats setmanals de Vic, Manlleu, Granollers i la Garriga. 

La ceba és un dels productes que es pot consumir tot l’any i que nutricionalment és reconegut per tenir moltes propietats medicinals, que són conegudes des de l’Antiga Grècia. Durant segles, la ceba i tots els membres de la família (porros i alls) s’han utilitzat com a antibiòtics naturals, especialitzats en temes pulmonars. Ja ho feien les àvies, elles sempre sàvies, de posar-te una ceba a la tauleta de nit quan estaves malalt o tenies tos.

Nou comentari