Batata de la Noguera, pataques, patarotes, setembres, dimonis, nyames, nyapes, nyàmera o carxofa de Jerusalem són el seguit de noms amb els quals es coneix el topinàmbur, un tubercle parent proper del gira-sol.
“Realment la nyàmera és una planta silvestre invasora que neix als marges dels rius”, diu el pagès Lluís Fisas, a Vadegust. Fa quatre anys que Fisas va començar a vendre nyames a la parada Verdures i Fruits Molins del Mercat de la Concepció de Barcelona. Ell és la quarta generació d’una família d’agricultors de Molins de Rei, i s’ha encarregat de reconvertir els seus camps a l’agricultura ecològica i introduir nous productes a la parada.
Fisas recorda que els dos primers anys van plantar les batates de la Noguera, però el tercer any aquesta ja va néixer sola als marges del seu camp. “És una planta visualment molt bonica i el seu cultiu requereix poca feina: aigua, terra ben adobada i vigilar que no hi hagi cap cuc del filferro o talp a la zona. A l’hora de recollir-les utilitzem la mateixa tècnica que per collir els calçots. Però la diferència i virtut de les nyàmeres és que les pots mantenir sota terra fins que no tens els compradors”, explica el pagès.
Es tracta d’un dels tubercles que va arribar d’Amèrica del Nord a Catalunya durant l’època moderna, i és una espècie que s’ha adaptat bé a les característiques geoclimàtiques muntanyoses de Catalunya. Tradicionalment, les nyàmeres es conreaven als marges dels camps de les comarques de la Noguera, el Berguedà, la Garrotxa i l’Empordà. La gent dels masos noguerencs les consumia per subsistència. Per això, encara se les coneix com a batates de la Noguera.
“Fa cinc anys es tractava d’un producte minoritari, però va fer un boom gràcies a la restauració i nutrició. Aleshores, la gent va començar a demanar-lo”, comenta Josep Mestres de La Vall, d’una explotació agrícola dedicada a la producció ecològica ubicada a Benifallet (Tarragona). Les patarotes tenen un aspecte irregular similar al gingebre. El seu interior és blanc i compacte i la pell destaca per ser groguenca i vermellosa. És un tubercle que es planta durant els mesos calorosos de l’estiu i pel novembre ja es pot arrencar.
Mestres es dedica a la producció de nyàmeres perquè “li agrada sempre aventurar-se en cultius nous o experimentar amb productes poc arrelats al territori”. Actualment, un dels cultius que més li funciona pel que fa a vendes és el de nyames. “No tinc més d’una hectàrea, però tinc una demanda força ferma. A la gent li agraden perquè tenen un sabor que recorda a la carxofa i, a més, molts beneficis nutricionals”, argumenta l’agricultor.
En aquest sentit, la batata de la Noguera és un producte molt indicat per totes aquelles persones que han de controlar els nivells de sucre en sang, ja que els hidrats de carboni que conté no necessiten insulina per absorbir-se.
Als fogons, la nyàmera s’ha convertit en una delicatessen que tant es pot trobar en forma de puré com de patata xip selecte. “El seu sabor, que recorda a la patata i la carxofa, acompanyat d’un toc picant i una textura gelatinosa, l’ha convertit en un producte molt buscat a l’alta gastronomia” afegeix Fisas, recordant que hi ha diverses classes de nyames, unes de més vermelloses i altres de més blanquinoses.
