Vadegust
El gató, un pastís mallorquí de luxe

El gató és un pastís de luxe, tot ametlla i ous i sucre, sense farina. És típic de Mallorca i acostuma a aparèixer a taula en ocasions especials. El nom és, clarament, una catalanització del mot gateau i sembla indicar una procedència francesa, però aquest raonament és bastant incert perquè, entre altres coses, a França no hi ha ametllers, tot i que, amb ametlles importades, n’hi havia pastissers que en feien, de gateaux.

Tampoc no sembla gaire antic perquè no el trobem en papers vells, però, òbviament, aquest és un detall sense importància perquè el que compta, en la cuina, és la bondat del plat i no la seva antiguitat, i el gató és un pastís d’una excel·lència reconeguda per tothom. De totes maneres, als Països Catalans, i pel que fa a la cuina, sempre hi ha hagut una mica d’influència francesa (molt escassa, és veritat) i podem dir al respecte que, el 15 d’octubre de 1797, el baró de Maldà, en un banquet de noces celebrat als voltants de Barcelona (a la masia de Can Sitjar, també coneguda per Col·legi de la Bona Vida), va menjar un gató que, segons que diu, era comparable a un púding:

En quant al dinar, fou a tutti ple, ben guisat i delicat, i al mateix temps prou substanciós, com era en los plats de sopa, macarrons, carn d’olla, perdius, capons, etc. Llépol, en la segona simetria, de tortrades de llet, huevos moles, en extrem dolços; gató o espècie de budín; cervellets, fetgets i altres coses.

És possible que a Mallorca hi arribés, temps era temps, alguna mena de gateau que no sabem com devia ser i que, amb el pas del temps, evolucionaria i es convertiria en el que coneixem actualment. Antoni Contreras i Mas diu en Capítols dolços de cuina mallorquina que el podrien haver introduït els pastissers que fugien de la Revolució Francesa. En fi, que no ho sabem. Trobem l’actual en la poesia de Josep Mª Codolosa ‘A una pastissera’, publicada en l’almanac de L’Esquella de la Torratxa del 1903:

¡Ay nineta! hermosa nina,

tota plena de dolsor;

pastissera mallorquina;

com t’han fet de pasta fina

has enfitat el meu cor.

Puig de tú m’he enamorat,

vaig darrera ta hermosura

com noy que, no fent bondat,

li han promés, sent aplicat,

darli una lleminadura.

Ja pots contá ab quan ardor

per alcansarte t’estimo;

sentne tú l’aparador

dels atractius de l’amor,

¡cóm á contempla’ls m’arrimo!

De ton caparró ’l cabell

cabell d’ángel es per mí,

y eixint de ton cap tan bell

es lógich que ’en ton cervell

no hi ha cap pensament ruhí.

Y que ’ls teus pensaments son

tots basats en un bon tema,

ho proba que tens per front

una cresta, y sab el mon

lleminer que dins hi ha crema.

Son dos carmetlos, tos ulls,

de café que se t’encenen,

y, sobre tot, que ab els bulls

del amor, que don’ tribulls,

llágrimas dolsas desprenen.

Tas galtas son ensiamadas

frescas y ben ensucradas

y aixó queda ben probat

que ho semblan mes á vegadas

quan els polvos hi has posat.

Ton nas sent dels mes ben fets

es l’extra dels grabolets,

y son las tevas orellas,

pera escoltar frases bellas,

de rosa dos panellets.

Es una atmetlla ta boca

del color que á un el sofoca,

partida, y las ilusións

de la fantasía loca

de tas dents ne fá pinyons.

Y sent de pa de pessich

el teu cosset tan bonich,

dos merengues s’hi destacan,

y tos brassos, quan m’aplacan,

semblan de gató del rich.

Ja veus, ma aixerida aymía,

si omplenas ma fantasía;

ab el teu amor profon

me sembla confitería

plena de pastels, el mon.

Y ’l jorn que ’m fassis felís

ja tinch pensat que faré

per probarte ’l meu encís;

ab un tortellet suís

ton amor coronaré.

D’altra banda, hi ha qui l’anomena pa moixó, i així és com apareix en aquesta corranda enumerativa:

Taronges, préssecs, tomàtigues,

pomes, peres i murtons,

i congrets de Sant Jeroni,

reims, figues i melons.

Caramelos, confits, prunes,

glans dolces i llimonats,

mostatxos, cocates, fuies,

pa d’En Pou i doblegats.

Castanyes, anous, vellanes,

pa moixó, mel i brossat,

congrets i puntes a l’aire,

bescuit i sucresponjat.

Robiols, tambó d’ametla,

suc aigordent i anissat,

vin blanc, arrop i muntona,

herbes seques i he acabat.

Una altra preparació, gens habitual, és el gató de patata, que s’assembla molt poc a l’anterior.

Finalment direm que al Priorat i el Matarranya fan un pastís d’ametlla que es prepara de la mateixa manera que el gató, i és també molt apreciat.

Un gató | Pixabay

Gató

Ingredients: 750 g d’ametla molta, 750 g de sucre, 20 ous, 2 llimones, canyella, sucre de llustre i sagí.

Preparació: de primer muntarem les clares a punt de neu i, en acabant, ratllarem les llimones. A continuació barrejarem els rovells amb el sucre, hi afegirem una culleradeta de canyella, les ratlladures i l’ametla i ho tornarem a barrejar. Seguidament hi afegirem les clares i ho barrejarem a poc a poc. Finalment untarem amb sagí el cul i les parets d’un motle redó de pastisseria de vores altes (d’un pam i mig de diàmetre), hi abocarem la pasta del gató, l’estendrem per tal que hi haja per tot una capa del mateix gruix i l’enfornarem, a 160º. Al cap de trenta o quaranta minuts el traurem, el deixarem refredar, el desemmotlarem, el posarem en una plata i l’empolvorarem amb sucre de llustre.

Variants: hi podem afegir un grapat de farina. El podem perfumar amb aiguanaf o sucre vainillat en comptes de canyella. Hi ha qui, a més de greixar el motle, l’empolvora amb una mica de farina.

Pastís d’ametlla

Es prepara de la mateixa manera que el gató però no porta canyella ni ratlladures de llimona. Tampoc no hi ha costum d’empolvorar-lo amb sucre de llustre. Per alguns llocs del Priorat hi afegeixen un grapadet de farina. Hi ha qui, en comptes de greixar el motle (que pot ser rectangular), el recobreix amb paper blanc o de barba.

Gató de patata

 Ingredients: 1,2 kg de patates, 750 g de sucre, 15 ous, 1 taronja, sagí i aiguanaf.

Preparació: de primer bullirem les patates i les deixarem refredar. Mentrestant, batrem les clares a punt de neu i ratllarem la taronja. Quan s’hauran refredat les patates les pelarem, les passarem pel passapurés i les posarem en un llibrell. Hi afegirem el sucre, les ratlladures, un quart de quilo de sagí, els rovells, les clares i un rajolí d’aiguanaf i ho barrejarem a poc a poc. En acabant ho posarem en un motle redó de pastisseria i ho enfornarem, a 160º. Al cap d’uns tres quarts d’hora el traurem i el deixarem refredar.

Variants: podem canviar la taronja per llimona. Les proporcions de patata i sucre són variables. En traure’l del forn el podem empolvorar amb canyella i sucre de llustre. Hi ha qui el fa meitat patata i meitat farina fluixa (i tres sobres de rent en pols).

Altres denominacions

Gató: pa moixó.

Pastís d’ametlla: pastís d’ametla (Matarranya). ‘Pastís d’ametlla’ és una denominació que es va servir al Priorat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa