El fuet és un d’aquells embotits que es menja sol i que quan està damunt de la taula cal afanyar-se per no quedar-se sense un tall. És un producte sense massa detractors i que qui no el coneix se’n fa addicte ràpidament.
Una de les curiositats del fuet està relacionada amb el seu nom. Tal com explica l’expert i investigador en xarcuteria catalana, Jaume Dolcet, la nomenclatura fuet prové de la llengua francesa i està relacionada amb els fuets que s’utilitzaven per la doma dels animals. “Com que aquest producte carni s’assemblava aquest objecte de cuir amb els animals, doncs es va decidir anomenar-lo igual”, diu Dolcet, a Vadegust.
El fuet pertany a la família dels embotits tradicionals curats catalans que necessiten un procés d’assecatge i curació per consumir-se. El fuet que no està acabat d’assecar s’anomena somalla, ja que es deixa “somallar” o mig curar. Es tracta d’un embotit de forma cilíndrica, que destaca per tenir un color rosat-vermellós i que està trencat per tons blanquinosos pertanyents al greix.
De fet, Dolcet explica que antigament l’espetec i el fuet eren el mateix producte i no es distingien per la seva tendresa. “Abans, al fuet també se li deia espetec perquè quan es trencava feia un crac que recordava a un espetec”, comenta l’expert carni. Ara mateix, per això, com que el fuet és un dels productes estrella de la nostra xarcuteria, en trobem de moltes varietats i sí que s’han fet més distincions. Per exemple, a la Plana de Vic és més florit i arrugat, i a altres indrets el trobem més bufat o esponjós.
Per a la propietària de la carnisseria la Perla (la Garriga), Yolanda Presseguer, és molt important a l’hora d’elaborar un fuet fer-ho amb “carns de primera”. Es tracta d’un dels productes més valorats i comprats a les xarcuteries. Per aquest motiu, tal com explica Presseguer, s’utilitzen carns magres de l’espatlla, sense greixos ni tendrums. “Un bon fuet necessita una carn fresca i una panxeta ben polida. El fuet que fem a l’obrador també li afegim pernil”, comenta Presseguer, que recorda que a la Perla s’ofereixen dues varietats especials de fuet: una feta amb aroma de farigola i l’altra feta amb rocafort.
Un dels punts més decisius a l’hora d’elaborar el fuet és l’assecatge. “Cal assegurar-se que quan s’emboteix no queda aire entre les carns, perquè sinó el producte surt corcat”, avisa a Vadegust la carnissera garriguenca. A més, és durant el procés de fermentació i curació que apareixen els fongs que són els responsables de donar les notes de sabor distintives d’aquest embotit.
El fuet és, per excel·lència, un dels embotits més presents als nostres rebostos i està molt introduït en el consum diari, sobretot per fer-ne entrepans, per picar o en receptes més atrevides com és el tàrtar.
