Si no fos que la paraula cuina, en català, és ambivalent, hauria pogut donar títol a aquest article. Però aquí ens volem referir no pas a allò que es menja, sinó a l’espai o cambra on es prepara el menjar, o sigui, “la cuina”. Des dels temps ibèrics (com demostra el llibre Prácticas alimentarias en el mundo ibérico, d’Enriqueta Pons Brun i Lluís Garcia Petit, dirs.) fins els nostres dies, a pagès (jo encara he viscut tota la meva infància així) la cuina era l’espai més important de la casa, on es feia vida, a part de cuinar-hi.
A l’Edat Mitjana ja està ben documentada l’existència de la cuina separada als castells -a Europa- i fins i tot a les cases urbanes dels “ciutadans honrats”, a Catalunya. I arreu del món cristià també coneixem les imponents cuines dels convents. Pel que fa a Europa: Poblet, Santes Creus, Alcobaça… A França es desenrotlla una gran cuina gòtica (s. XIV) amb voltes ogivals i quatre galeries de circulació (La cuisine et la table dans la France de la fin du Moyen Age, Fabienne Ravoire i Anne Dietrich, dirs.). A l’imperi otomà -tan gormand- s’hi construeixen cuines enormes, com la del Palau de Topkai, a Istambul. I a la Xina, al palau de l’emperador i a les cases principals hi havia cuines immenses.
A Europa, durant tota l’Edat Mitjana (i al camp fins avui), la cuina era presidida pel foc a terra, que era on es cuinaven la major part de plats (bullits, carns a l’ast, fregits, etc.). Per als platets més delicats i les sales -per controlar-ne millor la temperatura i evitar el gust de fumat-, a Catalunya es feia servir el “bresquet”, una mena de fogó portàtil. I que ha arribat fins als nostres dies per a casos d’emergència (festes, casaments). Després, segurament a partir del barroc, varen venir els fogons encastats, d’obra; i amb la Revolució Industrial, la “cuina econòmica”, de ferro.
La cuina contemporània ha arribat a un grau de sofisticació que sembla un laboratori: plaques d’inducció, fons de vapor, nevera i congelador, campanes, que en tornen a fer un espai habitable, com ens ensenyen els americans (“cuina americana”).
