El tomàquet és un dels grans protagonistes de l’estiu, com també ho són el meló o la síndria. Sigui en format de gaspatxo o per vestir amanides, un tomàquet fresc amb un raig d’oli calma la gana i la sensació de xafogor que ens acompanya aquests mesos.
De tomàquets del Bages n’hi ha mil i una subvarietats segons el poble on es produeixen, però fa uns anys es va decidir homogeneïtzar-los sota el nom de tomàquet de Montserrat. Malgrat això, la majoria d’indrets encara mantenen les seves varietats, com són el tomàquet rosa, el de Cardener o el de Mura. De fet, tal com expliquen des de la Festa del Tomàquet del Bages, un dels principals conreus de regadiu és el dels tomàquets i “són d’alta qualitat perquè hi ha pagesos que fan molt bé la seva feina i sempre cullen noves varietats adaptades a l’entorn”.
“Nosaltres d’aquí aproximadament uns quinze dies començarem a collir els tomàquets rosa”, detalla la gerent del Celler de Can Mura, Roser Font, a Vadegust. Es tracta d’una agrobotiga del municipi de Mura que des de fa més de cent anys es dedica a la producció de fruites i hortalisses, entre les quals hi ha els tomàquets Mura. “Es tracta d’uns tomàquets molt dolços i menys carnosos per dins. La seva dolçor segurament és causada per la manera que són regats, ja que beuen directament de l’aigua que neix de la muntanya. Per això són tan deliciosos”, assegura Font, que recorda que la llavor d’aquest tomàquet s’ha anat conservant al llarg dels anys.
El tomàquet de Montserrat és la família de tomàquets que es cultiva al Bages més famosa. Es tracta d’unes hortalisses buides per dintre i que segons on es cultiven han donat lloc a subproductes molt saborosos, i entre els més reconeguts hi ha el rosa del Cardener o el rosa de Mura. Es diu que els de Mura són especialment deliciosos perquè han estat regats per les fonts situades al Parc Natural de Sant Llorenç.
Aquesta varietat de tomàquet es caracteritza per tenir una textura ferma i turgent, forma de carabassa, ondulacions arrodonides i suaus. Alhora, són unes hortalisses buides per dins, amb menys polpa que els tomàquets corrents i unes llavors groguenques. “Moltes persones els farceixen o fan receptes aprofitant la forma del tomàquet. Hi ha qui els omple de tonyina o de verduretes picadetes com si fos un recipient. També és un tomàquet molt bo per fer amanides, ja que la seva dolçor el fa predominar en qualsevol emplatat”, comenta Lluís Santacreu, el pagès responsable de l’horta Cal Santacreu (Manresa). La nissaga de la família Santacreu fa més de cent anys que planta en una zona del Poal coneguda com el Mas Terrós i que són famosos per produir una gran varietat de tomàquets del Bages.
“Actualment, la gent tendeix a voler tomàquets més farcits i cada cop els que fem aquí tenen menys forats per dins i són més carnosos”, afirma Santacreu, que se sent orgullós de la producció que hi ha a la comarca d’aquesta hortalissa. A banda dels tomàquets de Montserrat, al Bages també són molt coneguts i preuats els tomàquets esquena verda de Manresa, que antigament eren un dels més cultivats i són molt fàcils d’identificar perquè tenen part de la seva pell verda.
