Els pets de monja, les galetes petites de Catalunya i les Balears

A França i Occitània són bunyols de vent

A França i Occitània els pets de monja són bunyols de vent, però a Catalunya i les Illes són una mena de galetes petites, de les quals només n’he pogut trobar una recepta que correspon als que feien a Barcelona, que encara els fan per alguns llocs. Dels de les Illes n’he pogut trobar una de Palma, però són diferents a les catalanes.

Sí que els trobem en alguns papers, com ara el Laus petandi o Elogi del pet, la poesia escatològica d’aquell que va signar com Ortuinus Gratius i que encara no sabem qui devia ser; en transcriuré uns versos, tot i que sembla que es referia als de les Illes, que són de merenga:

Car saber petar bé i guardar les formes

es tot un art, ric de secrets i normes:

saber del ventre tots els tripijocs,

que un pet «amb borles» no és un pet «amb flocs»,

ni un pet de monja no és cap «pet-de-monja»,

llamí bufat de pasta dolça i flonja,

i no oblidar que per fer un pet «rodó»

cal tenir nervi, empenta i virior.

També apareixen en el menú d’un ‘Gran àpat lemosí que alcuns ciutadans onrats e gays fadrins de la comtal Ciutat de Barchelona donen al gran Ferrovellaire e Pintor Preuat Mestre Jacme Russinyol’, el 22 de gener del 1893. El recull Pep Vila en Les litúrgies del menjar i, com es pot veure, estava escrit en un català aprovençalat. El menú era en vers (un sonet, concretament) i feia així:

Anroues, raures, àpit e oliuetes,

langoniça de Uich e altres…

Arroç ab peixos, cípies, pots, petrines

e tomàquet e ayls e taylerines,

caragols cuits a la peterreylada

e muscles per aiceyls qui açò no agrade.

Lom de porch e salcitges ab fesols

per fer un sostre mort als caragols.

Ametles, figues seques, pets de monja,

formatges, pances, nous e alcuna tronja.

Vin negre d’aiceyl fort, del Priorat,

e vin francès ab quis agafe el gat.

cafè ab rom e tabachs, e bon profit,

e Deus sia lohat e benehit.

I una documentació també bastant antiga és del 21 de juny del 1902, que fou quan es publicà a La Campana de Gràcia la poesia ‘La religió católica’; en copiaré uns versos:

Molts dels que pel mon predican

religió tan especial,

tot fent oracións y resos

s’ocupan en fabricar

ó chartreuse ó xacolata

y fins uns borregos hi ha

que se’n dihuen pets de monja,

xichs, dolsos angelicals,

veyám si may podrán ferlos

aixís els republicans!

En el número del 16 de desembre de 1905 del setmanari La Campana de Gràcia van publicar una poesia sense títol que feia així:

Dos monjas varen entrar

en una pastelería,

y al moso van preguntar

per las pastas que venía;

y ell tot fent el desentés

al moment els hi va dí:

Dulces, tortells y bon ví

y adamés… pets de vostés.

En el número del 8 de novembre de 1933 del setmanari Papitu van publicar aquest epitafi:

Dorm a la fosa un canonge

que tingué molt mala fi:

bevia com una esponja,

i un empatx de pets de monja,

pobret!, el va portar ací.

I això que ve és del dinar de Nadal de la família Taltavull en Les primaveres i les tardors, de Baltasar Porcel:

Enretiraven els plats de rostit, bruts, oliosos, mentre la gent bevia llargues glopades de vi. I portaven les tortades amb confitets multicolors, els rústecs amargos una mica socarrats, els pets de monja delicats com si fossin de cotó, el torró fluix i el fort, els carquinyolis de full cruixidor, el brossat espès i nivi, les coques bambes amb granets d’anissat, els bessons torrats. Una flaire finíssima de canyella, d’ametlla, de rovell d’ou, de llet, semblava haver espargit damunt els Taltavull com un lleu impuls d’optimisme.

A Eivissa els veníen les rifadores, segons va contar Joan Castelló i Guasch en l’article ‘Estampes véies. Diumenge’, publicat en el Diario de Ibiza del 29 de novembre del 1974:

Ses rifadores, na Torrenta, na Ribes, na Vicenta de s’Acorassat, sa Pagesa, fan una rifa darrere s’altra. A dos canets [moneda de cinc cèntims de pesseta] es cartó de quatre cartes. Qui treu, pot triar: un flaó, una barra de torró o vuit canets. Entre i entre, van venent amargos, pets de monja, cacauets, avellanes, confits.

Pets de monja (Catalunya)

Ingredients: 250 g de farina fluixa, 6 ous, 350 g de sucre i 1 llimona.

Preparació: de primer ratllarem la llimona i, en acabant, posarem els ous i el sucre en un llibrell, ho remenarem amb les mans, hi afegirem la farina i les ratlladures i ho tornarem a remenar fins que hi haurà una pasta molla però espessa (si cal, hi afegirem un ou o una mica de farina). A continuació posarem la pasta en una mànega de pastisser (de broc mitjà i llis), untarem amb oli una llanda i hi posarem uns petits pilotets acabats en punta, com una petita mamella. Quan s’haurà acabat la pasta ho enfornarem (a 200º) i ho traurem al cap d’uns vint minuts, que serà quan s’hauran daurat lleugerament per sobre.

Variants: podem canviar les ratlladures per unes gotes d’essència de llimona.

Pets de monja (Illes)

Batrem mitja dotzena de clares d’ou a punt de neu, hi afegirem una mica de sucre (sense deixar de batre) i, en acabant, cobrirem el cul d’una llanda amb un paper de forn. Seguidament agafarem cullerades de clara, les posarem a sobre del paper i ho enfornarem, a 150º. Al cap d’uns deu minuts, quan s’hauran daurat lleugerament per sobre, ho traurem i ho deixarem refredar.

Hi ha qui hi fa servir una mànega de pastisser.

Nou comentari