Els caragols a la gormanda són el plat típic de la Llitera, la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, terra de caragols abundants i prolífics i caragolaires incansables. És una cassola de caragols que han de coure sense aigua, sofregits amb una ceba i un tall de pernil. Empolvorats finalment amb una mica de farina, cal remenar-los fins que la farina ho haurà impregnat tot i, a l’hora de menjar-nos-els, hi haurem de començar per xuclar-los la closca. Generalment es prepara amb caragols bovers, dels que a València s’anomenen ‘moros’, que són els més gruixuts que hi ha per aquestes terres, però, si no n’hi ha, ho podem fer amb caragols de qualsevol mena, sempre que siguin comestibles.
Ignasi Revés en va menjar en un restaurant de Mollerussa (Pla d’Urgell), segons relata en Esmorzars de Lleida:
“Punxo el caragol. Quan està a mig sortir, amb els dits índex i polze de l’altra mà, en trec l’amarganta i negra part posterior, la qual acaba en una petita espiral; el cul, vaja. A vegades, si crema massa, no trec el cul amb els dits, sinó que doblego el caragol cap enfora i el tallo amb la vora de l’orifici de la closca. Suco el caragol a la salsa. El mastego lentament. En acabat, llepo l’exterior de la closca, la llenço al plateret on reposa el cul i em netejo els dits, un per un, a còpia d’introduir-los a dins de la boca. Sóc conscient que aquesta forma de fer demana temps, i paciència, però a l’hora de menjar caragols s’han d’assaborir bé”.
Caragols a la gormanda
Ingredients: 1,25 kg de caragols, 1 ceba, 1 llesca de pernil, alls, farina, 1 vitet, oli, pebre i sal.
Preparació: de primer posarem els caragols (prèviament enganyats) en una olla, els cobrirem amb aigua, els deixarem al foc, els farem un bull, en llançarem l’aigua, els rentarem a raig d’aixeta i els deixarem en una escorredora. En acabant pelarem i trinxarem la ceba i tres o quatre alls i, a continuació, trinxarem el pernil. Seguidament posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem el pernil i el deixarem suar. En clarejar una mica hi afegirem la ceba i els alls, ho remenarem de tant en tant amb la cullera de fusta i, en daurar-se lleugerament, hi posarem els caragols i un bocí de vitet. Tot seguit ho salpebrarem i ho deixarem coure a foc suau, remenant-los ara i adés. Al cap d’un quart d’hora ho empolvorarem tot amb dues cullerades de farina i ho anirem remenant sense parar. Cinc minuts més tard ho traurem del foc, ho escudellarem i ho portarem a taula.
Variants: hi podem afegir una culleradeta de pebre roig, uns branquillons de julivert (trinxats), una copeta de brandi (a la Llitera ho flamegen), un bocí de canyella en canó, una fulla de llorer o un brot de farigola. S’hi pot sofregir una tomaca madura. Hi ha qui, a taula, li agrada d’amanir-los amb allioli. Al Pla d’Urgell hi ha qui hi sofregeix una llesca de cansalada.
1 
1 
