Les famoses mones de Pasqua, plenes de figuretes i pollets grocs, no tenen res a envejar al Tortell de Rams. A les comarques gironines el Diumenge de Rams, a banda d’anar a beneir les palmes i palmons, els menuts van a buscar un tortell a casa dels seus padrins.
El tortell és un dels dolços més tradicionals de la pastissera catalana. Són unes postres que sempre acompanyen els dies de festa. El costum de vestir les celebracions amb tortells ha fet que tots els diumenges es trobi aquesta delícia a la majoria dels forns de pa i pastisseries del territori. Sense anar més lluny, el dia de Reis és la cirereta del l’àpat, els quals s’acaben amb una copa de cava i sortejant la fava que s’amaga dins del tortell.
“Nosaltres fa més de quaranta anys que fem tortells. Abans se’n feien a bajanades d’aquests brioixos amb forma de corona, però ara hi ha gent que prefereix portar mones als seus fillols”, explica a Vadegust Toni Noguera, el propietari de la pastisseria Noguera (Girona). Fa temps que aquesta pastisseria, que elabora dolços artesanalment des del 1982, s’ha compromès amb la qualitat nutricional dels seus productes. És per això que han reduït la quantitat de sucres i mantegues de les seves postres i que utilitzen productes de proximitat per fer-les, com són les nous de Vilobí, les avellanes de Brunyola o la llet fresca ecològica de la Granja Selvatana de Campllong. Noguera detalla que per Rams es fan dues varietats de tortell: el de pasta choux (la pasta dels bunyols, però cuita al forn en comptes de fregida) farcit de massapà, i el de pasta de full omplert de nata.
En aquesta línia, el pastisser recorda, a aquest diari, que quan ell va obrir el seu negoci, per cada mil tortells es feia una mona, però que actualment la invenció de la mona ha agafat més pes i la mitjana és d’unes 150 mones per mil tortells. “Aquí molts padrins encara segueixen la tradició i compren el Tortell de Rams. Està tan arrelat com el fet de menjar torrons el dia de Nadal”, conclou Noguera.
El Tortell de Rams és conegut a les comarques de Girona, Osona, Alt i Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany, la Selva i a l’Alt Maresme. La tradició cristiana que el va posar de moda procedeix del Bisbat de Girona, i per aquest motiu, el tortell s’ha fet famós des de Portbou fins a Arenys de Mar (les zones que regenta el Bisbat). El Tortell de Rams més típic és el farcit de massapà, i decorat de fruita confitada.
Antigament, en aquestes comarques el padrí regalava el Tortell de Rams i la padrina una palma i sabates als fillols. Però, des de fa uns anys s’ha incorporat a la tradició portar una mona als fillols i el costum de regalar les sabates i la palma s’ha anat perdent, per deixar lloc al famós pastís de xocolata i ous.
Pere Masramon, el propietari de la Pastisseria Masramon (Osona), assegura que l’èxit de les mones provoca que a poc a poc es vagi perdent la tradició de regalar el Tortell de Rams, malgrat que la mona s’acostumi a menjar el Dilluns de Pasqua. “L’interès pel Tortell de Rams va a onades. Potser hi ha anys que surt molt i altres que menys. Esperem que aquesta Setmana Santa surti més perquè les restriccions de la Covid-19 són més favorables que les de l’any passat, que ens van deixar a tots a casa”, desitja Masramon.
El Tortell de Rams és una d’aquelles postres lligades a la religió que ha perdurat al llarg del temps i que fa anys que endolceix els paladars d’algunes comarques catalanes per Setmana Santa.
