La sépia (o el sepionet) és un dels animalets marins més agraïts de menjar pel fet que tot és molla, no hi ha espines i no has d’anar mirant cada mos per si de cas, a banda que la carn és boníssima, blanca i tova, molsuda, amb el sabor marí de tots els cefalòpodes. El sepionet a la planxa és la versió moderna de la sépia a la brasa, que és com s’ha menjat a tots els racons de la Mediterrània des que s’inventà l’art de la pesca. S’esmenta en la comèdia d’Aristòfanes Les assembleistes (389 a.C.):
“Praxàgora. —Au, va, posa’t la barba i torna’t de seguida com un home. Jo mateixa em trac la corona i em lligaré la barba amb vosaltres, per si em semblava que he de dir alguna cosa.
Dona 2ª. —Vine, dolcíssima Praxàgora, mira, pobreta, que ridícula que és aquesta cosa.
Praxàgora. —¿Ridícula? ¿Com?
Dona 2ª. —Sí, és com si algú hagués posat barba a unes sépies a la brasa”.
Encara hi ha qui les continua preparant així, i són més bones que de qualsevol altra manera, però als bars i les cases actuals no hi ha cap llar on fer una mica de foc i la moda és de fer-les a la planxa o en una paella de cul gruixut. S’hi posa de primer un raig d’oli i, quan serà calent, el sepionet, net i sencer, ben obert per tal que es faci bé per totes bandes; en estar fet per una cara el tombarem i el deixarem coure per l’altra, i només cal servir-lo i amanir-lo amb una vinagreta o una salsa verda; a Catalunya hi ha qui, en tombar-lo, hi deixa caure per sobre una trinxadissa d’all i julivert. Per terres valencianes és un aperitiu molt corrent i Vicent Andrés i Estellés l’esmenta en la poesia ‘L’home de la llibreta’, inclosa en el Mural del País Valencià; en transcriurem una part:
“Jo era l’home de la llibreta.
M’asseia a casa Chivas a voltes:
em menjava un sepionet
i de sobte se m’acudia
l’oculta possibilitat
d’algun vers, algun episodi,
i aleshores prenia notes”.
A la resta de Països Catalans també se’n fan, i a Occitània és més corrent a la paella (però també el preparen a la brasa). Al País Valencià n’hi ha una variant, pròpia de gent de mar, que consisteix a llevar-li la boca, els ulls i la barca, però deixant-li la pell, els budells i la tinta, i llavors en resta negrenc, amb un aspecte molt brut, però molt més saborós.
Altres denominacions
Sepionet a la brasa: sipió a la brasa, sipió a la graella (Rosselló, Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedès, Tarragonès, Balears), sepió a la brasa, sepió a la graella (Empordà, Selva, Maresme, Baix Camp, Baix Ebre, Montsià, Pitiüses), sepionet a la graella (País Valencià), sipionet a la brasa, sipionet a la graella (Baix Vinalopó), sepion rostit (Occitània, tret del Comtat de Niça), supion rostit (Provença, Comtat de Niça). ‘Sepionet a la brasa’ és una denominació que es fa servir al País Valencià, tret del Baix Vinalopó.
Sepionet a la planxa: sipió a la planxa (Rosselló, Balears), sepió a la planxa (Catalunya, Pitiüses), sipionet a la planxa (Baix Vinalopó), sepionet a la plancha (Baix Segura). ‘Sepionet a la planxa’ és una denominació que es fa servir al País Valencià, tret del Baix Vinalopó.
Sepionet a la paella: sipió a la paella (Rosselló, Balears), sepió a la paella (Catalunya, Pitiüses), sipionet a la paella (Baix Vinalopó), sepion a la padèra (Landes, Medoc), sepion a la padena (Llenguadoc), sepion a la sartan (Provença), supion a la sartan (Provença, Comtat de Niça). ‘Sepionet a la paella’ és una denominació que es fa servir al País Valencià, tret del Baix Vinalopó.
