El préssec de la Ribera de l’Ebre: de proximitat, sucós i dolç

Els préssecs són coneguts pels riberencs com auberges i es caracteritzen per ser més dolços, rojos i grans que els habituals

Aquí, el préssec s’ha dit de tota la vida auberge“, explica, a Vadegust, el tècnic de cultura de Mora d’Ebre, Ferran Roca. Els ebrencs han mantingut aquesta paraula que ve de l’àrab oral i que afegeix l’article “al” a “persĭcum“, un mot que en llatí vol dir fruita provinent de Pèrsia, que és d’on és originari el préssec.

La Ribera de l’Ebre té una particularitat que la fa idònia per a la producció de fruita dolça respecte a les altres localitats catalanes. Aquest territori es troba a la lleva del riu Ebre, i que al seu pas deixa un microclima que afavoreix la maduració de la fruita. “El riu creua pel bell mig de la comarca i, això, ens garanteix un terreny fèrtil tot l’any“, informa el tècnic.

Els productors de la zona fa anys que aposten pel cultiu d’aquesta fruita i han aconseguit que els seus préssecs siguin aclamats a tota Europa. “S’exporten molt perquè tenen una grandària molt agraïda i perquè el clima afavoreix que surtin abans que a la resta d’indrets”, argumenta Roca.

En paral·lel, el gerent de la cooperativa Grup Fruiter de Benissanet (Ribera d’Ebre), Marc Piñol, assenyala a aquest diari que enguany estan mirant de diversificar la producció de fruites perquè el préssec no està donant tan bons resultats com abans. “Els pagesos que els cultivaven s’estan fent grans i els xiquets no estan tan interessats a seguir amb aquest conreu. Estem provant de reconduir el cultiu cap a altres fruites dolces, com l’albercoc o la cirera”, revela Piñol, deixant clar que la producció de préssec no es perdrà, però que la comarca necessita començar a treballar amb altres conreus perquè sinó tota la seva economia només depèn d’un producte i “és molt arriscat”. “Abans es feien entre 22 i 25 milions de quilos de préssec, però, ara mateix, hi ha hagut arrencades i altres variables que han fet baixar la producció a la meitat”, puntualitza Piñol.

Presseguers florits | Cedida

La Ribera de l’Ebre es caracteritza per ser calorosa durant els dies d’estiu i primavera, i fresca i humida a les nits. Els hiverns estan marcats per les baixes temperatures. I els seus terrenys estan formats per sorra calcària, la qual és la responsable d’augmentar la dolçor de les seves fruites. Tot aquest conjunt d’atributs de l’entorn, fan de la comarca la terra ideal per produir fruita de pinyol i per albergar uns préssecs que es distingeixen dels habituals pel seu color més roig. I perquè tothom qui els tasta s’acaba llepant els regalims dels dits. 

Piñol explica que els riberencs es mouen entre dues varietats de préssec: el primerenc i el roig. El primer és el més sucós, tal com explica el gerent, “el que et raja pel colze quan te’l menges”. Aquest és el primer a recollir-se cap a finals de juny i l’altre es pot collir fins a setembre. El segon és més dur i no té tanta aigua.

A la Ribera d’Ebre s’hi cultiven préssecs de polpa groga, de polpa blanca, de pavia i nectarines. Pels seus habitants, els auberges són un símbol identitari que fa anys que els omple les boques de dolçor.

Nou comentari