“Fa uns dotze anys que produïm porros ecològics”, diu Montse Tugas, l’actual responsable de la Família Tugas i companyia. Una horta que des de fa quatre generacions es dedica a cultivar verdures al Baix Llobregat. Tugas té els camps situats entre Viladecans i Sant Climent de Llobregat i actualment es dedica a cultivar només productes amb certificació ecològica. “El secret que fa diferent el porro del Baix Llobregat és la terra. Com que estem a prop del mar els nostres terrenys estan plens de sorra, fent-los més flonjos. És per això que el porro pot créixer tan avall com vulgui”, explica Tugas a Vadegust.
Segons Tugas, el porro del Baix Llobregat té més sabor que els altres porros que es produeixen a l’Estat espanyol perquè ha estat plantat en un terreny que li permet “arrelar-se d’una millor manera”. Ella assegura que els porros llobregatencs són més prims d’aspecte, tenen un sabor més intens i menys part blanca que els provinents de la Rioja (una de les zones del nord d’Espanya coneguda pel cultiu d’aquest producte).
Es diu que el porro va donar-se a conèixer com a ingredient l’any 4.000 a.C a la Mesopotàmia, Egipte, Turquia i Israel. Més endavant els romans van començar a cultivar aquesta hortalissa, que van acabar introduint a Gran Bretanya. Els historiadors consideren que el porro va fer-se famós a l’època medieval, perquè el seu consum va servir per combatre la fam de la població. Aquesta hortalissa del gènere Allium pertany a la família de les liliàcies, com l’all i la ceba. Ara, també és molt apreciada pels nutricionistes, ja que està formada majoritàriament per aigua, aporta poques calories i atipa bastant perquè conté fibra. A més, el porro és ric en potassi i pobre en sodi, cosa que el converteix en un bon diürètic natural.
Des de la delegació d’Unió de Pagesos de Sant Boi de Llobregat expliquen, a aquest diari, que el municipi de Gavà era molt famós pel conreu de bulbs, entre els quals hi havia el porro, gràcies al seu clima temperat per la proximitat del mar i a la presència de sorra de platja als camps. “Aquesta terra afavoreix el creixement de les arrels”, assenyala Josep Montmany, fill de la família de pagesos Montmay (Begues), que es va dedicar al cultiu de la cirera a partir de l’any 1985 quan la fil·loxera va matar-los les vinyes. Ara, Montmany té una petita producció ecològica d’hortalisses i fruites: “Jo abans de plantar els porros faig un bon sot i després els vaig calçant (cobrint-los de terra mentre creixen) per assegurar-me que es fan ben llargs i tenen més part blanca”, afegeix. La tècnica de calçat serveix per fer que els porros s’allarguin.
Tugas defensa que organolèpticament els porros del Baix Llobregat són més fins, i recorda que fa dues setmanes s’ha iniciat la primera recollida d’aquest producte: “Els comencem a plantar a finals d’agost i els anem recollint per tongades fins a finals de maig”, assenyala Tugas.
Els porros llobregatencs són esprimatxats i tenen un gust suau i dolç que els fan l’ingredient escollit per fer sofregits, cremes o per acompanyar d’una manera sofisticada qualsevol recepta que passi pel forn o pels fogons.
On comprar: https://tugasicompanyia.cat/en_GB/ i https://fruitsmontmany.cat/
