“Nosaltres fem el conegut musclo del mediterrani”, diu Gerard Bonet, el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre (Fepromodel), a Vadegust. Al Delta de l’Ebre aquest musclo es troba entre la badia del Fangar i la badia dels Alfacs. Segons explica Bonet, aquests deltes són el millor refugi per aquests mol·luscs, “s’hi desenvolupen bé i creixen molt de pressa”.
La temporada dels musclos del Delta de l’Ebre va de la primavera a l’estiu. Concretament, al mes d’abril comença la seva producció, i dura fins a l’agost. El gerent de Fepromodel precisa que els dies òptims per recollir els musclos són els del voltant de Sant Joan: “És per això que a Barcelona i rodalies és tradició menjar musclos durant la revetlla de la nit més curta de l’any”, apunta Bonet.
La competència dels musclos ebrencs són els que venen de Galícia i els que es produeixen a les costes de Grècia i Itàlia. “Tot i això, quan és temporada, la majoria dels consumidors demanen els musclos que venen del Delta”, comenta Bonet, deixant clar que el sabor i la textura d’aquest mol·lusc és molt apreciada en la gastronomia catalana. Com que es tracta d’un musclo crescut al mediterrani, que és un dels mars més salats, el seu interior s’impregna d’un sabor molt marí.
Alhora, el president de Fepromodel, Miquel Carles, revcela que les aigües del Delta propicien que els musclos d’aquesta zona siguin organolèpticament d’una qualitat superior. “La barreja d’aigua dolça i salada afavoreix l’augment del fitoplàncton amb el qual es nodreixen aquests mol·luscs. Per això, els musclos de l’Ebre són més grossos i saborosos que els d’altres indrets”, defensa.
Actualment, al Delta de l’Ebre hi ha una quarantena d’empreses que es dediquen a la comercialització del musclo, i entre totes elles produeixen aproximadament uns 4 milions de quilos a l’any, que varien amb relació a les aportacions del cabal del riu. La mateixa Fepromodel s’encarrega de controlar la qualitat i seleccionar els millors musclos dels seus associats. Es fixa un mínim de 180 grams de carn per quilo de musclo però, a la zona, aquesta relació se sol situar entre els 220 i els 230 grams els anys amb bones aportacions de cabal de l’Ebre.
Fepromodel presenta els seus musclos en dos formats: amb una capseta de color fúcsia, per als musclos de qualitat extra, i una capseta de color negre, per als musclos de qualitat suprema. A més, els musclos d’aquesta federació estan certificats amb el segell de Reserva de la Biosfera, que s’afegeix a les set figures de reconeixement administratiu ambiental que obtenen els productes del Delta.
De la composició nutricional del musclo, Mytilus galloprovincialis, destaca la gran aportació de proteïnes (10,8 grams per cada 100 grams de carn) i que és un aliment especialment ric en ferro (4,5 grams per 100 grams de carn). En realitat, nutricionalment es tracta d’un producte més ric que moltes carns i peixos. És per això que s’ha convertit en un dels ingredients essencials a la cuina de tothom que cuida la seva salut.
Tal com diu Miquel Carles, el musclo del Delta de l’Ebre és un mol·lusc autòcton que quan és temporada ningú es pot resistir a menjar-lo. Es pot cuinar de moltes maneres, però una de les més delicioses és la més senzilla: al vapor i amb un raig de llimona.
