El moniato és un aliment molt associat a la Castanyada i, per aquest motiu, durant la tardor el trobem al menú de diversos restaurants. Ara, al restaurant Can Terrades del Molí (Dosrius) aquest producte protagonitza diversos plats del menú diari. “L’altre dia vam fer una deliciosa crema de moniato i carabassa acompanyada de bolets saltejats, com si fossin crostons”, diu la xef del restaurant, Paula Valduciel, a Vadegust.
Es tracta d’un aliment amb unes característiques i textura força similars a la patata, però que conté més quantitat de sucre. Per això, a la cuina s’ha convertit en un producte molt versàtil, que el podem trobar tant als entrants com en els primers plats i, fins i tot, a les postres. Hi ha qui el consumeix rostit per acompanyar la carn a la brasa; qui l’afegeix a les amanides per donar-hi cos i un toc dolç; qui l’utilitza com a llesca de pa i el condimenta amb tomàquets, alvocat i brots verds; i qui l’afegeix a guisats, en fa paté o unes postres.
De fet, un dels dolços nadalencs més tradicionals del País Valencià està fet de moniato. Els pastissets de moniato o de Nadal són unes crestes farcides d’una massa dolça feta amb base de moniato. Per Nadal, la majoria de taules valencianes treuen aquestes crestes durant la sobretaula. És per això que, a l’hivern, els forns de pa i les pastisseries del territori omplen els seus aparadors amb més quantitats d’aquest dolç, ja que la tradició l’ha convertit en una pasta atemporal.
La pastisseria Morente (Benicarló) n’és una d’elles. “Quan arriba la temporada del moniato els pastissets agafen molta més tirada i, a més, comencem a fer una coca de forner farcida de moniato”, explica una de les treballadores de la pastisseria a aquest diari.
Els pastissos de moniato són unes postres de procedència àrab, que van néixer a l’època d’al-Andalus (com el massapà) i que s’han establert com un dels dolços tradicionals de la pastisseria valenciana. És un dolç fet amb massa d’aiguardent i farcit amb confitura de moniato, cuit a foc lent durant unes quatre hores i després barrejat amb sucre, canyella i llimona ratllada.
El moniato, a banda de ser un producte molt versàtil a la cuina, també s’ha fet famós per les seves propietats nutricionals. Segons els experts, es tracta d’un aliment ric en hidrats de carboni complexos i sucres, que no té greixos. Una de les característiques nutricionals d’aquest tubercle és el seu contingut proteic. En aquest sentit, la proteïna del moniato conté un aminoàcid essencial (la metionina), que no és habitual en els productes vegetals i, per tant, pot ser molt interessant per a les persones vegetarianes. A més, el moniato conté una quantitat similar a la de la pastanaga de provitamina A, en forma de betacarotè.
Gràcies a la metionina el moniato és un bon aliat pel fetge, ja que aquest aminoàcid ajuda a desintoxicar-lo, i l’alt contingut de betacarotens el fan un producte preventiu del càncer, sobretot del desenvolupament de tumors al pulmó i a la pell.
Si vols saber més sobre els moniatos, pots llegir també el reportatge: “El moniato, un dels clàssics de la castanyada”.
Per saber-ne més sobre els moniatos, llegeix aquest reportatge: El moniato, un dels clàssics de la Castanyada
