El bufat, el carquinyoli a la vendrellenca

És una pasta seca i cruixent, feta a base d’avellanes, que s’elabora per tradició a les pastisseries i fleques del Vendrell des de fa més d’un segle

Hi ha productes que, com el xató, s’han fet famosos arreu i d’altres que no se’ls coneix més enllà del seu territori, com és el cas dels bufats

Si no ets del Vendrell, segurament no has sentit anomenar mai aquest dolç. Però la majoria de les pastisseries del municipi el segueixen elaborant, ja que es tracta d’un producte molt arrelat al territori. “Jo he modificat la recepta del bufat tradicional per adaptar-la als temps que corren”, diu a Vadegust el pastisser Oriol Rossell. Aquest any, l’Obrador, el local que regenta, ha guanyat els premis Fava de cacau a la millor pastisseria de la zona del Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre.

Rossell ha volgut actualitzar la recepta dels bufats perquè se segueixin consumint i fent populars entre els nous paladars. “El problema de la recepta original era que contenia molt de sucre i actualment la població ja no busca productes tan feixucs”, explica el pastisser, que ha creat una nova modalitat de bufats que no s’inflen tant com els altres, però que són molt més sans. 

Es diu que els primers bufats els van fer a la pastisseria Cal Maginet, però actualment la recepta s’ha estès per tota la capital del Baix Penedès. De sabor, els bufats s’assemblen als carquinyolis i, com aquests, són la combinació ideal per un vi ranci. També hi ha qui opta per la versió més autèntica: maridar-los amb Resolís (l’aiguardent vendrellenc aromatitzat amb anís i canyella). 

Els bufats són el resultat d’una pasta de sucre, avellana, farina de blat i clara d’ou feta al forn. Tenen una forma semiesfèrica, consistència dura i fan crec cada cop que es mosseguen. Es caracteritzen per tenir cavitats d’aire a l’interior, que són les responsables del seu nom. El propietari de la Pastisseria Vendrellenca, Daniel Garcia, explica, a aquest diari, que són uns dolços amb força sortida. “La gent els compra per portar-los com a detall o souvenir als amics, o per vestir les sobretaules dels diumenges”. Garcia considera que un dels principals èxits dels bufats rau en la senzillesa de la seva composició, que els converteix en uns pastissos que agraden a tothom. 

En aquest sentit, Aleix Solà, del Forn Passions, fa dos anys que té bufats a l’aparador. “Va ser el meu pare qui va recuperar la recepta. Per això, ara la fem”, comenta Solà. Ell recorda que aquesta “pasteta de te” rep el nom de bufat perquè un cop cuita la massa interior s’omple de cavitats, fent que sigui un dolç que no pesi gens. 

Actualment, els bufats s’han convertit en una insígnia de la pastisseria vendrellenca i que s’acostuma a menjar per dates assenyalades, sobretot a l’estiu, quan és temporada de festes majors. Molts locals els venen encapsats perquè així els visitants els poden comprar com a detall. Però els bufats també es poden trobar als restaurants de la zona acompanyant una crema catalana o com a postres honorífiques.

Nou comentari