Els dolços típics de les Terres de l’Ebre van néixer tots al voltant de les celebracions de les festes majors, com són la coca de maçana, les casquetes, els ametllats o les coquetes de segí, entre d’altres. La principal característica de tots ells és que s’elaboraven amb els productes que hi havia a les cases i des de la més extrema senzillesa: oli, farina, ametles, mantega i fruites del territori. 

Una de les coques més tradicionals d’aquesta zona és el cóc de maçana o coca de poma de l’agredolç. L’ingredient principal de la recepta, com bé indica el nom, són les pomes. En concret, una varietat de pomes molt petita, de color verd i roig i de sabor àcid, que fan que no es pugui menjar la poma com a fruita crua. Per això, se li va donar una altra utilitat. Aquestes pomes són conegudes com les maçanes de l’agredolç. Segons expliquen des de l’Ajuntament de Xerta, hi ha molt poca producció d’aquestes maçanes i les famílies en els seus horts conserven alguns arbres productors per consum propi. 

Tal com explica el llibre Els dolços i els salats als forns de Vinaròs, la coca de maçanes de l’agredolç no només és un dolç típic de les Terres de l’Ebre, sinó que també és molt popular a Vinaròs i a altres poblacions del territori valencià. Actualment, encara hi ha diverses pastisseries de la localitat de Vinaròs que elaboren aquestes postres, però als anys quaranta es veu que es tractava d’una recepta estesa i coneguda per tothom. 

La coca de maçana tradicionalment a les Terres de l’Ebre, i també a terres valencianes, s’ha utilitzat per acompanyar la celebració del solstici d’estiu, és a dir, la revetlla de Sant Joan. De fet, la producció de les pomes agredolces encaixava com anell al dit en aquesta celebració. Per això, els masovers aprofitaven la benvinguda de l’estiu per a fer aquest dolç. La poma agredolça és un producte de temporada i cada cop hi ha menys agricultors que es dediquin a la seva producció, ja que es tracta d’una fruita que molts cops no es consumeix directament fresca.

Coca de maçanes del Forn Cal Portal | forncalportal.com

L’oficina de Turisme d’Amposta explica que aquest dolç encara es consumeix al voltant de Sant Joan, però que la coca de Sant Joan també ha pres protagonisme per aquestes dates. 

Tal com informen des de l’Oficina de Turisme d’Amposta, la recepta per fer aquestes postres tradicionals ebrenques és la següent. En primer lloc, cal desfer el llevat natural amb una mica de la infusió de matafaluga. Després, en un bol, es baten els ous amb el sucre, s’afegeix oli, s’incorpora el llevat, la resta d’infusió i la pell de llima ratllada. Tot seguit, s’afegeix la farina, fins que s’aconsegueix una massa amb prou consistència. Un cop la massa està feta, es netegen les maçanes, sobretot, sense pelar. S’agafa una safata per anar al forn i s’unta amb una mica d’oli. Es reparteix la massa per tota la safata i es cobreix amb una fina capa de sucre, una mica de canyella en pols i les maçanes, una al costat de l’altra. Per acabar, es deixa coure la coca a uns 170 graus, durant uns 30 minuts. 

“La canyella i el sucre serveixen per compensar l’acidesa de la fruita perquè quan es cou al forn es barregen amb el suc que deixen anar les maçanes, donant-li aquest sabor tan característic que fa honor al seu nom: l’agredolç”, detallen des de l’Ajuntament de Xerta, amb relació a la recepta de la coca de maçanes. 

Actualment, hi ha diverses pastisseries que per Sant Joan també ofereixen receptes on les pomes són protagonistes, ja sigui en la crema del farciment o en la decoració. Potser és una picada d’ullet a aquest agredolç clàssic ebrenc. 

Nou comentari

Comparteix