El pa amb tomàquet i embotit podria ser un dels plats més nostrats de la cuina catalana. Però, si hi ha un plat típic que descriu el sol, l’horitzó cristal·lí i les ganes de celebrar plegats davant d’una taula és l’arròs a la cassola. L’arròs és un d’aquells plats agraïts perquè accepta qualsevol ingredient i convida els més atrevits a fer volar la imaginació i jugar amb mil i una receptes.
L’arròs a banda, l’arròs negre, el mar i muntanya, el de senyoret, el de caragols, el suquet de peix, la caldereta o el de bacallà amb carxofes… Aquests són només alguns dels múltiples plats d’arròs que ofereix la gastronomia catalana i que al territori tenim la mà trencada cuinant-los. Però, tot i que l’arròs és un ingredient de base molt versàtil, cal que sigui de qualitat perquè el resultat final sigui l’esperat. Per això, els arrossos a la cassola s’acostumen a fer amb el que es coneix com a arròs bomba, rodó o perlat, i la qualitat del gra es converteix en l’encarregada de marcar la diferència del plat.
A Catalunya per fer brillar els plats es compta amb l’alta qualitat del gra de l’arròs del Delta de l’Ebre. Un arròs que es produeix al tercer delta més gran del Mediterrani, que té prop de 32.000 hectàrees, la majoria dedicades al cultiu de l’arròs des de fa generacions. “Nosaltres només ens encarreguem de fer les varietats d’arrossos que absorbeixen i fan xup-xup amb els sabors del plat”, explica a Vadegust un dels socis de la Cooperativa d’Arrossaires del Delta, Albert Pons.
Segons indica Pons, un 80% de la producció d’arròs del Delta es distribueix pel conjunt de l’estat espanyol i, d’aquesta, més de la meitat es destina al consum de proximitat, és a dir, a Catalunya. “La varietat més coneguda de les nostres terres és el bomba i en tenim aproximadament unes 21.000 hectàrees dedicades al seu cultiu”, afirma Pons. Les hectàrees se situen entre els termes municipals de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, i també per la zona de l’Aldea, Amposta, l’Ampolla, Camarles i Sant Carles de la Ràpita.
La combinació única de climatologia, sediments i salinitat aporta les condicions necessàries per oferir el millor gra d’arròs. Per aquesta raó, tal com detallen des de la Denominació d’Origen Protegit del Delta de l’Ebre, els arrossos que se sembren, es cultiven i es recullen en aquestes terres fèrtils i, que després “se sotmeten a uns processos de control exhaustius basats en anàlisis fisicoquímics i organolèptics”, surten al mercat emparats amb el distintiu de qualitat del Consell Regulador de la DOP.
Les varietats protegides per la DOP són la Bahia, Tebre, Gleva, Sènia, Fonsa, Bomba i Montsianell, i es comercialitzen exclusivament en la categoria extra, segons indica la secretària de la denominació, Teresa Moyà. “Tenim dues noves varietats: la J.Sendra i l’Olesa, que estan pendents de la validació europea per entrar a la DOP”, avança Moyà a aquest diari.
Finalment, Pons revela que la varietat menys productiva és la bomba i que se’n conrea aproximadament uns 3.400 quilos per hectàrea, en comparació els 8.000 quilos per hectàrea que surten de les altres varietats d’arròs. “Calculem recollir aproximadament uns 140 milions de quilos d’arròs en closca enguany, que es tradueix en uns 80 milions de quilos d’arròs blanc, el que et trobes al plat”, vaticina Pons.
