A Puigcerdà s’hi cultiven peres des de fa segles. A finals de l’Edat Mitjana, aquest fruit tenia tant de prestigi que el consell municipal en donava com a obsequi als cavallers, juntament amb el formatge. Fins fa només unes dècades, es cultivava als horts familiars, per al consum propi, però també als camps d’alguns pagesos, que la comercialitzaven. Amb la construcció, els horts de la vila van anar desapareixent i actualment una sola família en segueix produint.
Parlem de la família Soler, que cultiva la pera des de fa com a mínim 150 anys. Josep Soler porta el negoci familiar seguint el relleu del seu pare, del seu avi i del seu besavi. Actualment la família té dues hectàrees de perers que donen entre 60 i 70 tones de peres cada temporada.
Enguany encara no les han collides però ho començaran a fer en els pròxims dies. El fet que triguin més a madurar que les peres cultivades a altres indrets, ens explica l’agricultor, és un dels factors que fa que aquesta pera sigui tan bona. “A Lleida, la pera es cull a principis de setembre. Aquí, com que mai arriba a fer molta calor, el fruit triga més temps a madurar i això fa que surti molt dolç“. Igual que passa amb altres productes de la zona, com la trumfa, el clima pirinenc fa que els sucres facin xup-xup durant més temps, i al camp, com a la cuina, les coses fetes a poc a poc queden més bones.
La pera de Puigcerdà es pot trobar a les botigues del municipi i a altres localitats de la Cerdanya, però com que arriba a Mercabarna també es pot comprar a molts mercats de Barcelona. A la capital, a més, aquesta pera hi té un comercial molt especial. Es tracta d’Isidre Soler -cosí de Josep Soler-, que porta el restaurant familiar Tram Tram, on cada temporada hi ha algun plat fet amb la pera de Puigcerdà. A més, el restaurador sempre ha treballat perquè altres restaurants de la ciutat utilitzin la pera cultivada per la seva família. “És molt dolça, gens fibrosa, tendra i sucosa. Es desfà. Si la tens a la nevera, l’obres i te la menges, és com si prenguessis un sorbet natural”. Si s’ha de coure, diu el cuiner, val més que no sigui molt madura. Al seu restaurant acostumen a utilitzar-la en postres, tot i que algun any també n’han fet un plat salat, com la galta de vedella amb peres a la canyella. Enguany, quan la pera comenci a arribar, Soler té pensat repetir la recepta de la temporada passada: mousse de xocolata calenta amb pera de Puigcerdà i una crema cremada de canyella. Festa major!
Aquesta pera es cull fins a finals d’octubre però se’n pot trobar fins al febrer perquè es conserva en càmeres. La reconeixereu per l’etiqueta de la família Soler. I que ningú s’espanti si es troba perots! Aquesta varietat, la Doyenné de Comice, acostuma a sortir grossa. Pels campions, hi ha peres de Puigcerdà que arriben al mig quilo!
