“L’anguila del Delta de l’Ebre a partir del 2014 gairebé va desaparèixer a causa del cranc blau. Abans es pescava a les badies”, recorda parlant amb Vadegust el president dels mariscadors de la Confraria de Pescadors de Sant Joan de Deltebre i del Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre, Adam Sánchez.
De fet, les poblacions d’anguiles dels rius de Catalunya han desaparegut del tot aigües amunt de les grans preses. La construcció dels embassaments al segle passat per millorar el regadiu, l’abastament d’aigua i la producció d’energia, va resultar perjudicial per als peixos, ja que els va impedir els desplaçaments. Per aquest motiu, la població d’anguila europea està en vies d’extinció i el nombre d’angules (larves d’anguila) que arriben al continent disminueix any rere any.
Actualment, al Delta de l’Ebre se segueix practicant la pesca de manera molt regulada i acotada dels alevins d’aquest peix, les angules. Les confraries i entitats autoritzades són: Sant Pere i Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita, la Confraria de Deltebre i l’Associació de Pescadors de Sant Jaume d’Enveja.
En aquest sentit, Sánchez explica que encara es poden seguir pescant anguiles a les basses de l’Encanyissada, la Tancada i la llacuna del Canal Vell (totes són àrees d’interès natural del Parc Natural del Delta de l’Ebre). “Només es pot pescar a les pesqueres autoritzades des de l’octubre a l’abril i de forma molt regulada”, afegeix Sánchez.
És per això que la pesca més popular a la zona del Delta de l’Ebre és la de l’angula. En aquest cas, les confraries autoritzades tenen 150 punts establerts on poden capturar els alevins, que utilitzen les aigües dolces per créixer abans d’emprendre la seva migració fins al mar dels Sargassos.
La necessitat d’aigua dolça que tenen les angules per desenvolupar-se fa que històricament aquest peix s’hagi criat i consumit a la zona. L’aiguamoll del Delta de l’Ebre, de més de 300 quilòmetres, és un enclavament únic per la criança d’angules, que gràcies al seu entramat fluvial poden continuar el seu viatge cap a aigües continentals. “Els experts consideren que l’angula del Delta és de les més saboroses, gràcies a la salinitat de l’aigua. Diuen que no té res a veure amb la de França”, assenyala José Luis Navarro, el president de la Confraria de Sant Pere (encarregada de gestionar els punts de pesca de l’anguila).
D’altra banda, Sánchez recorda que a Catalunya el lloc famós per la pesca de l’anguila sempre ha estat la zona de l’Ebre, però que també a l’Albufera de València n’hi ha. “Tant en un lloc com a l’altre aquest peix està en vies d’extinció, les que consumim venen de França, perquè allà la plaga del cranc blau encara no ha fet estralls”, relata Sánchez.
Sigui com sigui, des de l’any 1955 l’empresa familiar Angules Roset comercialitza angules i anguiles del Delta de l’Ebre. Ara, fa tres generacions que es dediquen a la selecció artesanal d’aquests peixos i s’han convertit en un referent a nivell europeu del producte.
A les Terres de l’Ebre existeix una àmplia cultura i una forma de vida marcada per la pesca i el consum de l’angula i de l’anguila, que ha deixat conserves populars com els xapadillos.
