Les faves al gitano són plat del Baix Camp, que es menja als masets els dies de festa, a l’aire lliure, perquè el costum és de torrar-les a la brasa i cal fer un bon foc de llenya. Per a aquest menester es fan servir les faves granades que es fan al llarg de la primavera, encara tendres però gruixudes, i s’han de torrar sense desgranar perquè el gra quede cuit i sense recremar. Amb un filferro a tall d’ast, les enfilen i les couen al caliu, primer d’un costat i després de l’altre. En acabant es pelen amb les mans i, amb l’ajuda d’una forquilla, s’hi introdueixen en una salsa de romesco que haurem fet a posta i que els proporciona un gust molt agradable.
No sabem el perquè de la denominació, si no és que temps era temps van ser els gitanos del rodal els qui van iniciar-ne el costum, cosa que no sap ningú, inclòs el qui escriu aquestes ratlles. Com que, en pelar-les, les mans en resulten emmascarades vulguis o no vulguis, també hi ha qui les anomena ‘faves a la brutesca’. El folklorista Ramón Violant i Simorra les esmenta en Etnografia de Reus i la seva comarca:
I d’aquests [plats], el menys conegut és la calivada de faves, molt popular al Camp de Reus, més antany que avui, designada amb els noms de faves al gitano (Botarell, Vinyols), a la gitanada (Riudoms, Botarell, Duesaigües) o a la brutesca (Riudoms, Duesaigües).
Segons la modalitat anotada a Vinyols, però que pot fer-se extensiva a Botarell i creiem que també als altres llocs, aquesta favada consta d’una quantitat bastant respectable de tavelles tendres, però ben granades, del fruit de la favera, enfilades en un filferro que després tancaven en cercle a tall de collar o corona. Preparades d’aquesta faisó, llavors les coïen damunt del caliu d’una foguera encesa a l’era o bé al camp obert, però no a la llar, tot vigilant que no es cremessin els grans de dins. Després se les menjaven desgranant-les amb els dits i sucant els grans amb la forquilla, a una salsa vermella composta de pebre, oli i all, o sia el romesco característic del Camp. I com que tot menjant-se-les s’embrutaven molt les mans, per això en deien a la brutesca. Aquesta favada, caiguda en desús a Vinyols, la solien fer en les sortides primaverals al camp, realitzades familiarment. Però als masos i masets de Riudoms i altres pobles, en menjaven el dia que els abellia, durant la temporada de les faves, ben escalivades en una foguera encesa a l’era. I a Botarell encara, a voltes mengen faves al gitano com a principi d’una costellada amb allioli, celebrada al defora.
Faves al gitano
Ingredients (4 racions): 2 kg de faves granades (amb tavella), 12 ametles, 12 avellanes, 1 pebrot de romesco escaldat i deixat una nit a remull (són uns pimentons secs i allargats, com els que trobem arreu), 1 tomaca madura, 2 alls, 1 vitet, 1 llesqueta de pa, 1 branquilló de julivert, oli d’oliva, vinagre, pebre i sal.
Preparació: de primer haurem de fer un bon foc de brases per tal d’escalivar o torrar la tomaca, el pa i les fruites seques, i a continuació ho haurem de picar tot (tret de les faves) en un morter fins que hi haurà una pasta fina i homogènia. Començarem pel julivert (trinxat), un bocí de vitet, les ametles, les avellanes, els alls (pelats) i el pa; continuarem amb la polpa dels pebrots (que haurem gratat amb un ganivet) i en acabant hi afegirem la tomaca (pelada). Quan la pasta serà ben fina hi afegirem una mica d’oli i unes gotes de vinagre, a poc a poc, com si féssem allioli, i finalment ho salpebrarem. Ha de quedar espés, però no massa. Llavors posarem la salsa en un bol i la deixarem al mig de la taula. Seguidament enfilarem les tavelles amb un filferro i les posarem a les brases. Les girarem perquè es facin per tots costats i, quan seran cuites, les traurem. Les tavelles s’han de recremar però les faves ha de quedar simplement cuites i toves. Finalment les desgranarem i, amb l’ajuda d’una forquilla, les introduirem en la salsa, abans de menjar-nos-les.
Variants: podem afegir a la picada una cullerada de pinyons, mitja dotzena de nous, una galeta, un carquinyol, un ou dur, una culleradeta de pebre roig, un pessic de pebre blanc, uns brins de farigola o unes fulles d’herba-sana. Hi podem posar el pebrot fregit o escalivat. Hi ha qui fa servir la picadora elèctrica en comptes del morter.
Altres denominacions: faves a la brutesca.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
3 
