La Garrotxa, a banda de ser coneguda pels seus volcans, també és molt preuada per l’alta qualitat dels seus productes locals. Destaquen productes com el Tortell d’Olot, els fesols de Santa Pau, els embotits o la ratafia. Però, entre els cuinats més representatius de la cuina volcànica trobem les patates d’Olot.
Des de l’any 1943, les patates d’Olot han format part de l’imaginari dels fogons de la Garrotxa. De fet, avui en dia encara hi ha qui les anomena patates d’en Bretxa en honor al seu naixement, ja que va ser precisament l’alcalde Pere Bretxa qui les va demanar per primer cop al restaurant La Deu (Olot). Aquest local va ser el creador de les patates d’Olot, inspirant-se amb unes patates farcides mallorquines, i ara ha encunyat un dels productes més nostrats de la comarca.
Però el secret de les patates d’Olot no només és el seu farciment sinó la procedència de la matèria primera. I és que a la Garrotxa un dels productes de conreu autòcton són les patates. De fet, la patata forma part del paisatge agrari de la Garrotxa des que va ser introduïda d’Amèrica als inicis del segle XIX. La patata ha estat un conreu important en aquesta zona fins a la primera meitat del segle XX. Tanmateix, cap als anys cinquanta les transformacions dins del món de l’agricultura van provocar un abandonament de la producció de patata, que va quedar en mans de grans explotacions.
“Cada cop som menys els que continuem produint patates en aquest territori”, explica a Vadegust el pagès Jordi Molas, de Mas de l’Aubert (Vall d’en Bas). El mas de l’Aubert està situat en un vessant a l’est del riu Fluvià, en el sector més meridional de la Vall d’en Bas, a tocar de l’antic camí ral que comunicava la zona de la Garrotxa amb la ciutat de Vic.
Per a Molas és una llàstima que cada cop siguin menys productors que treballin amb el conreu de patates a la Vall d’en Bas. “Gràcies a la nostra terra les patates que es produeixen aquí tenen una carn de colors vius i són molt fines, ideals per fer bullides perquè tenen molt de sabor”, detalla el pagès. Però, des de la Cooperativa Verntallat fa temps que treballen per mantenir el cultiu autòcton de les patates típiques de la zona (Red Pontiac i la Kennebec): venen llavors als pagesos i també intenten ajudar a mantenir la llavor d’una patata que només es produeix al municipi, com és el cas de la patata mora.
Aquesta és una varietat procedent del Perú i que a Catalunya només es conrea a la Vall d’en Bas i popularment es coneixia com a “patata de l’amo”, perquè tenia la pell molt fina i era més complicada de pelar que les varietats més esteses del municipi. “De productors de patata mora ara només queda un pagès que en fa una producció molt petita i amb l’afany de no perdre aquesta llavor, però els quatre productors de patates que hi ha a la zona treballem amb la varietat Red Pontiac i Kennebec”, explica, a aquest diari, Ramon Torrent de la Cooperativa Verntallat.
Tot i això, a la Vall d’en Bas destaquen tres tipus de varietats de patata: la Kennebec (la més estesa, de carn i pell blanques), la Red Pontiac (de carn blanca i pell vermellosa) i la Jaerla (de carn i pell grogues). En el cas de Molas, ell es dedica al conreu de Kennebec perquè és la que té més demanda; de les altres varietats hi ha masovers que en produeixen, però molts ho fan per autoconsum. “Entre tots els pagesos de la Vall d’en Bas produïm aproximadament uns 150.000 quilos de patates i cada cop és més costós mantenir les produccions, sobretot les varietats més tradicionals. Però, continuem molt orgullosos de la qualitat de les nostres patates perquè gràcies a la terra volcànica i al contrast de temperatura de la zona, fred i calor, el resultat final és inigualable”, conclou Torrent.
3 
