El formatge és un dels aliments més consumits a una part de la Mediterrània, especialment a Itàlia i a Grècia. En aquesta àrea són nombrosos tota mena de pastissets, crestes, tartes i altres preparacions, dolces o salades, que sempre constitueixen un excel·lent esmorzar -com a Creta- o un refrigeri per a qualsevol moment. A Grècia, on es manté l’art oriental (burekas) d’aquestes elaboracions, als pastissets se’ls anomena ‘tirópites’, i a les tartes o coques ‘tirópita’. S’hi fa servir una massa pastada a casa, o bé una fulla de pasta finíssima -anomenada filo- que es troba ja preparada, i que es pots comprar als comerços, per si us animeu a fer-ho a casa.
Hi ha els ‘kalitsunia’, crestes o pastissets de formatge que es poden degustar a Creta: menjades tèbies són realment delicioses. Farcides de formatge, es fan al forn -fregides són més pesants- i se solen fer en versió salada. A Itàlia, seria el calzone, tan popular a les pizzeries. Hi ha qui enriqueix el farcit amb ceba trinxada -millor tendra-, ous, pebre, julivert, menta…
Podeu emprar formatge feta, però en aquest cas no cal afegir-hi sal. A la massa (filo) s’hi pot afegir suc de llimona o de taronja.
La versió dolça, normalment fregida (durant uns 6 minuts en oli roent), porta mató o formatge fresc, sucre i canyella; el farcit pot portar també ou. Es tracta, doncs, del pastisset conegut com a flaó a Morella, i flaona a l’Empordà, flaonet a Calaceit: si bé, en general, només la versió de Morella es manté fidel a la recepta medieval que, per certm retrobem, sota el nom català de “flaona”, a Xipre. En canvi, tant el flaó d’Eivissa com el “fiadone” de Còrsega és una tarta o pastís.
